Com En Roger de Lluria s'en torna ab les sues galeres e ab aquelles que hac preses, a Mecina.
uant les galeres del rey d'Arago hagueren preses les galeres del rey Carles e hagueren desguarnits los homens morts e gitats en la mar, e ligats los vius, e hagueren reconeguda llur gent, quals eren morts ne quals naffrats, els hagueren fet adobar als metges que y eren, no y trobaren mes de huyt homens morts e trecents nafrats; e en les galeres dels Prohençals atrobaren que n'i hac de morts huyt cents setanta, sens los nafrats; que tot lo port de Malta era cubert de gents mortes e de llances e d'escuts e de rems. Quant la batalla fo fenida, les galeres del rey d'Arago partiren se de Malta ab les galeres que hagueren preses e ab la gent, e vengueren s'en a Saragoça en Cecilia ab gran alegria. E de aqui l'almirall trames hun leny armat en Catalunya al senyor rey d'Arago e de Cecilia, e feu li assaber ço que li era esdevengut per la gracia de Deu. E puix partiren se de Saragosa e anaren s'en a Mecina. E quant entraren per lo port, entraren molt alegrament, e amenaren les galeres del rey Carles ab la popa primera; si que les gents de les galeres de Mecina foren molt alegres de aquesta victoria que Deus los havia donada. Beneyt e lloat sia lo seu poder e la sua força! que los baix munta en alt, e los alts per llur orgull fa venir a baix; ço son los orgullosos que torna en gran viltat, e los homils exalça altament en gran riquea!
E quant les galeres hagueren regatat per lo port de Mecina, donaren de la popa en terra e devallaren de les galeres ab llur arnes e ab lo guany que hagueren feyt, e amenaren tots presos al palau del rey e ferraren los. E madona la reyna trames ne dotze dels pus honrats en Catalunya al senyor rey, e els altres feya hom obrar tots jorns als murs de la ciutat e aço que mester hi era.
