Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/222

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


CAPITOL CXV

Com torna a parlar lo libre del princep fill del rey Carles.



T

orna a parlar lo libre que, quant les galeres dels Prohençals foren vengudes, el princep que era en Napols tench tot son fet per guanyat; e fo li semblant que les galeres del rey d'Arago no les gosassen exir a camp, e si u feyen, quels tenien per llurs. E sobre aço havia fet armar a Brandix deu tarides que devien amenar cavalls e cavallers en Cecilia. E cuydaven pendre la terra sens contrast; si quel comte d'Artes e d'altres barons havien ja carregats llurs cavalls e molt arnes. E quant saberen que la batalla era stada de les galeres del rey d'Arago e dels llurs, e que aquells del rey d'Arago havien vencudes e preses les galeres dels Prohençals, e que tanta gent era morta en la batalla, foren tots esmayats, e lexaren les tarides e les galeres, e anaren s'en tots. E los barons qui havien carregat tot llur arnes tengueren tot llur fet per perdut, e veren que no valia res son fet, e feren descaregar tots llurs cavalls e llur arnes.

 E apres de aço, lo apostoli e lo princep trameseren missatgers en Venecia al comu: que deguessen ajudar al princep ab llurs galeres a recobrar lo regne de Cecilia, e donar los hia part en la terra e grans dons. E sobre aço lo duch de Venecia hac son consell ab lo comu. E feren resposta al apostoli e al princep: que ara no havien cura que guerrejassen ab lo rey d'Arago ne ab negun crestian, puix no y havia nenguna raho.