Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/225

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


a totes les gents de Arago e als cavallers de Catalunya: que venguessen de mantinent. E tantost que hagueren hagut los missatgers, ells vengueren, al mils que pogueren apparellats, al setge de la ciutat de Albarazi. Mas enans de aço que totes les osts fossen ajustades. En Johan Nuniez era en la ciutat; e veu quel rey era vengut en aquell lloch per assetjar la ciutat, e hac molt gran pahor. E sabia quel rey era molt fello vers ell, per tal com sabia que lo y havia be servit. E apparella les gents de la ciutat e dix los:  «Barons, vosaltres sots mos homens e mos fills. Yo us coman la ciutat de Albarazi que lam salvets e lam guardets, axi com pertany a bons vasalls e lleals que vosaltres sots; e yo exire de aci ab huna partida de mos cavallers; e entrar men e en Navarra, e amenare tal socos de cavallers e de gents quen farem llevar lo rey, mal son grat. E leix vos aci mon nebot per a governador; e vosaltres fets per ell axi com fariets per mi. -Senyor, dixeren les gents de la ciutat, nos som vostres; e farem la vostra volentat; e guardarem la ciutat, e la defendrem mentre que vidans bast; ans menjarem los huns als altres».
 Ab tant, quant vench la nuyt, En Johan Nuniez cavalca ab sos cavallers e exi de la ciutat, que lo rey no lo y volch vedar, tan son forts e males les entrades e les exides de aquella ciutat, e al rey majorment, qui encara no havia totes ses osts replegades ne ajustades, que si tots hi fossen, james no exiren sino ab volentat del rey. Quant En Johan Nuniez fo exit de Albarazi, ana s'en en Navarra, e feu tot son poder de ajustar cavallers e gens a peu, que volia ferir en la ost del rey; mas sabe puix lo poder del rey, qui era tan gran, e que cascun jorn creixia de companyes, e, si era ventura que vingues en les mans del rey, no scaparia sens mort, tant li era culpable. E lexa se de aquell ardit, e romas en Navarra, e majorment que les gents nol volgueren seguir volenters, car sabien quel rey hi era ab gran poder e bones gents d'armes, e no duptaven a morir per llur senyor, si mester los fos.