Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/226

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


CAPITOL CXVIII

Com lo rey En Pere d'Arago e de Cecilia pres la ciutat de Albarazi e la forni be, que negu no li pogues noure.



Q

uant lo rey En Pere hac fetes venir totes ses osts de Arago e de les terres de Valencia a Albarazi, e alguns cavallers de Catalunya hi foren venguts, el rey establi per los llochs e per los passos les ost. E cells de la ciutat pogueren be entrar e exir si hom nols ho vedava. Primerament, lo rey se posa ab huna partida de les gents devant la torre de Entrames aygues, que es hun passatge luny de la ciutat. Apres se atenda, luny del rey, N'Amfos ab sa companya. Lo comte de Urgell se atenda ab sa gent e ab sa cavalleria en oltre lloch, luny del infant N'Amfos, assats prop de la ciutat; mas tota via huna aygua entre ells e la ciutat. E apres se atenda apres d'ells moltes gents a peu. E Ramon Folch de Cardona, se atenda devant la torre del Andador, qui es molt fort, per la qual entra hom en la ciutat. De l'altra part se atenda En Ramon de Anglesola; e apres la ost de Terol. En Pere de Moncada se atenda devant los molins de la ciutat; si que sempre los trenca els enderocha mal grat de aquells de la ciutat. E aqui ell establi dos ginys qui tiraven a la ciutat.

 Quant les osts foren vengudes e el rey les hac establides per llochs, e hagueren ordenades llurs guaytes e llurs escoltes si començaren a combatre la ciutat ab ginys e ab ballestes molt fortment. Els cavallers els homens a peu anaven ab ballestes tro als murs; e al peu de les torres anaven ab escales apparellades per muntar. Mas les gents de la ciutat sotenien molt vil; que volenters los lexaven acostar al mur, que no prenien armes, mas gitaven los pedres e cantals per les roques avall; que los de fora s'en havien a partir per força, naffrats, ab llurs scuts trencats, e molt n'i romanien morts.
 Aquesta batalla era tots jorns de les gents de la ost ab aquells de la ciutat; si que de la huna part e de la altra n'i