Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/230

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


CAPITOL CXIX

Com madona la reyna d'Arago e de Cecilia feu armar vint e quatre galeres e d'altres lenys a Mecina.



D

ementre quel noble rey En Pere tenia assetiada la ciutat de Albarazi, madona la reyna Constança, muller del noble rey En Pere, ab dos fills, era en Cecilia en la ciutat de Mecina. Ço fo al mes de maig, que li feu hom saber: quel rey Carles feya molt gran apparellament de galeres e de tarides a Brandis e a Napols e a Macella; e era vengut de Prohença e de França, hon havia ajustades gents e soldejats cavallers que havia tramesos al principat, lla hon son fill mateix era, qui era aqui romas en son lloch quant ell se parti de la terra de Pulla e del principat. E havia manllevat e ajustat, hon havia armades, entre galeres e lenys, trenta huyt en la ciutat de Macella, ab les quals ells s'en devia anar a Napols; e lo comu de Pisa devia li armar deu galeres; e a Napols havian trenta, quel principat havia armades. E totes aquestes galeres se devien ajustar ab la armada de Brandis que era molt gran de galeres e de tarides carregades de cavalls e de cavallers. E puix totes ensemps devien anar pendre la terra de Cecilia, ab sabuda e ab volentat de alguns homens traydors qui eren en Cecilia. Mas a Deu tot poderos no plach; e dona y altre consell, que fo bo per aquells quel rey Carles havia jutjats a mort sens nulla merce. E en aquesta saho havia gran carestia en Calabria, ço es assaber a la Escalea, e a Sancto-Loxet, e a la Citrara, e a la Mentea. E aquests quatre llochs trameseren missatge a la reyna Constança: ques retrien a Deu e a ella, e que fos sa merce quels trameses socos de gens e de vianda. E madona la reyna trames hi huyt galeres armades, ab molts almugavers e ab moltes tarides carregades de forment. E de continent que foren alla, tornaren la salma del forment a vint tarins; e valia d'abans quaranta tarins.

 Quant lo princep sabe que aquells quatre castells que eren