riba mar s'eren retuts al rey d'Arago e de Cecilia, trames hi mil e cinch cents homens a cavall, Prohençals e Francesos, ço es assaber a la Scalea. Quant les gents de les galeres e els almugavers saberen aço, que aquelles gents eren aqui vengudes, exiren los en camp de fora la vila, e hagueren gran batalla. E fo volentat de Deu que la companya del princep fo vencuda e desbaratada; e foren la major partida morts e presos. Entrels fo hun rich-hom frances, qui era fill de hun cavalier que solia esser vicari de Cecilia al temps del rey Carles.
Quant madona la reyna feu armar trente quatre galeres e d'altres lenys a Mecina.
uant les gents de les huyt galeres e de les dues tarides, e els almugavers qui ab ells eren, hagueren vencuda la batalla a la Scalea, e hagueren descaregat lo forment, tornaren s'en alegrament a Mecina. E madona la reyna feu armar be richament trenta quatre galeres, e d'altres lenys sotils gran res. E quant vench lo darer divendres de maig, totes les galeres foren apparellades, e les gents recollides e armades molt ricament. E madona la reyna trames missatge a'n Roger de Lluria, cavaller qui era almirall e de sa casa, e a tots los comits e als nauchers, que venguessen devant ella. E aytantost devallaren en terra; e madona la reyna dix al almirall tot en plorant:
«Amich Roger, be sabs tu que yo t'he nodrit petit infant, e mon senyor lo rey d'Arago axi mateix t'ha nodrit e fet gran be, e t'ha molt amat, e t'ha fet molt gran honrament, que t'ha fet almirall de la sua armada, per ço com ha gran fe en tu e sab que ets valent e leal e prous. E ara es mester que u sies mills; que yo e mos infants e tota ma companya estam en fe de Deu e de tu».
Quant madona la reyna hac dit aço, l'almirall se agenolla a sos peus e besa li les mans, e puix mes li les sues mans entre les sues, e feu li homenatge, e dix li: «Madona, no temats
