pocha hora es hom pobre, e pert hom si mateix e tot quant ha. E certes, yo us he amada e honrada de mon poder, e hanch no us fiu res que us tornas a pesar ni a enuig. Per Deu vos prech, que sia u membrant de mon senyor lo princep, e que preguets madona la reyna que ella no li faça nenguna mala preso, ne haga per ella negun mal. -Certes, dix ella, madona, yo hi fare tot mon poder en ell honrar aytant com puxa; e som molt despagada com la sua noble persona pren negun dan en res».
Ab tant la sor de la reyna de Arago e de Cecilia pres comiat de la princessa, e el cavaller que y era vengut atresi; e muntaren al lleny armat, e puix tengueren llur via tro a la armada del rey d'Arago e de Cecilia. E vengueren a la galera del almirall hon lo princep era. E la dona munta en la galera, e hac gran goig; e aqui fo molt be servida per lo almirall e per tots los altres.
Quant l'almirall del rey d'Arago s'en torna a Mecina ab lo guany que havia fet.
uant l'almirall tench lo princep en la sua galera, e els comtes qui ab ell eren, e hac cobrada la sor de la reyna de Arago, feu manament a les galeres, que fessen la via de Cecilia. E tantost arboraren e callaren e feren vela, ab les treize galeres que hagueren guanyades. E anaren tant nit e jorn ab veles e ab rems que vengueren a la ciutat de Mecina ab gran alegria. E l'almirall llivra lo princep a madona la reyna e a son fill En Jaume. E la reyna feu lo metre al castell de Matagrifo, e llivra li cavallers e homens honrats quil guardaren; mas no gens que hom lo ferras ne li fes mala preso; ans anava tot sol per hun palau hon hom lo tenia; e feya li hom tanta d'honor com fer podia, axi com hom pres, honrat e bo.
Ara lexa a parlar lo libre del princep e dels fets de Cecilia e torna a parlar del rey d'Arago En Pere.
