Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/242

desatenda sobre Tudela per passar en Navarra, non havia res fet assaber a nengu, tro sus ques dech desatendar; e quaix el dir el fer tot fo hu. E axi, quant ell fo passat en Navarra, nengu no volch ne gosa romanir apres d'ell, per que, al desatendar de les osts, cuydaren gran dan pendre a la darreria, per ço com En Johan Nunyez exi ab companya de cavall de la vila; e ab poch haguera y fet gran mal, mas Deu no ho volch que y presessen mal aquella vegada. Mas lo vespre, quant lo rey e totes ses osts foren en Navarra passats ab tot llur arnes, vengueren de Arago huna gran requa de adzembles, qui eren en partida del rey e partida de les altres gents que eren ab ell. E aquelles adzembles venien carregades de vianda que aportaven a la ost, e cuydaven atrobar lo rey lla hon l'havien lexat, apres de Tudela. E vengueren s'en lina dreta vers la via de Tudela. E quant foren en la orta, trobaren companyes a peu e a cavall que eren d'En Johan Nunyez; e demanaren los aquells qui menaven les adzembles, hon era lo rey d'Arago. E aquells respongueren: que lla hon l'havien lexat quant se partiren, ço es assaber a Puig de Sanxo. E axi vingueren s'en aquells ab les adzembles tro sus en la vila, e non saberen res tro que tots foren presos e aturats ab tot ço que portaven.
Ab tant lo rey d'altra part calciga e correch a sa guisa e a sa volentat Navarra, e feu hi tan gran dapnatge que no poguera esser esmenat per res; que be troba hom per veritat que havien barejades e cremades los servents de be huytant viles, entre poques e grans, e encara mes; e amenaren ab si gran guany de robes e de cases moltes. E puix torna s'en lo rey en Arago, e dona comiat a les osts e als cavallers, e retels gracia e merce del serveyt que li havien fet; e cascu torna s'en a son alberch. E lo rey establi e ordona ses frontaleres de homens a cavall e a peu a Exa e a Tarasçona e per los altres llochs de frontera de Navarra. E quant ho hac fet, vench s'en a Saragossa per delitar son cors e per reposar, que be u havia mester, tant havia treballat l'estiu passat. E aqui estech hun gran temps, quaix tro a la semmana de Rams, per ço car los richs homens de les viles tots li feyen moltes demandes e confirmacions de algunes franquees e furs que demanaven, los quals lo rey no era vigares que del tot, axi com ells ho demanaven, los ho pogues atorgar, ne pogues sens gran perjudici