seu e de sa senyoria. E axi en esta contesa estech per tot lo dit temps embargat en Arago, que no podia res fer de sos affers, axi com obs fora ne ell volia, jat se sia que be u hagues obs, segons l'ardit que li vench depuix alli moltes vegades e en est libre vos sera dit avant.
Ara lexarem estar lo rey d'Arago qui es romas en Saragossa, e parlarem del rey de França.
Com lo rey de França ajusta e feu son pertret per terra e per mar, per venir contra lo rey d'Arago e a la sua terra.
uant lo rey de França hac entes quel rey d'Arago havia pres lo castell de Albarazi e puix li havia correguda tota a quis tenia per ell, si fo molt irat e fello, jatsia que be hagues dos anys passats que havia treballat en ajustar gents e viandes per venir ab tot son poder contra la terra del rey d'Arago. E llavors, quant hac hoit aço, cuyta mes lo feyt. E feu fer cent cors de galeres en la riba de hun flum qui es en Prohença, qui ha nom Rosa. E atresi feu fer en altres llochs gran armada riba mar, ço es assaber en Narbona e a Macella, e per tota la ribera, aytant com es la sua marcha ne del rey Carles, tro sus en la ribera de Genova; e feu posar taula en molts llochs de la ribera, per soldegar mariners e tots homens d'armes, de qualque llengua fossen, que volguessen anar en la sua armada. E axi hac en breu temps, per lo gran sou que dava, compliment de homens a tota sa armada, entre Prohençals e Narbonesos, e Massellesos, e Pisans, e altres gents moltes ajustades.
E ell d'altra part aparellas de venir per terra ab lo major poder que de cent anys en ça la corona de França no havia ajustat. E entre cells que hac per força e cells que hac per grat, e cells que hac asoldatas, foren be de set milia homens a cavall, tots de paratge; e soldega be di huyt milia ballesters de peu, e altres homens de peu be cent milia o pus. E era tan gran
