Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/247

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


hagueren gran goix. Mas En Berenger Oller n'hac gran dol e tench se per mort. E falliren li tots sos arts. E puix quant vench aquell dia, lo rey cavalca per la vila; e En Berenger Oller acostas a ell e volch li besar la ma; e lo rey demana li que era, que nol connexia, mas bes pensava que ell fos. E ell respos:  «En Berenguer Oller». E lo rey que u oy no li lexa besar la ma e dix li: que no era costum ne usansa de reys, que la hu al altre se besasen la ma. E En Berenger Oller que aço entes no u tench a festa, e conech be quel rey era despagat d'ell. Mas ell era fort bell parler, e respos li en axi:  «Senyor, yo no son rey ne fill de rey, nim tench per aqueix, ans son vostre hom e vostre vasall, e volria parlir ab vos de coses que seran vostre be. -E yo, ço dix lo rey, havria obs parlar ab vos atresi, e escoltare us volenters; mas no es aci lloch ne saho; mas metets vos primer e yrnos hem a nostra posada o palau».
 Ab tant lo rey li posa la ma sobrel cap, e tench lo be a prop que no s'en pogues anar. E axi lo rey cavalcant, e En Berenguer Oller a peu d'avant ell, vengueren s'en al palau e entraren dins. El rey mana als porters que no y entras nengu, sino cells qui eren companyons d'En Berenguer Oller, si entrar volien; e els porters tancaren la porta. E puix aquella nit lo rey s'endreça ab sos cavallers e ab sos ciutadans; e bon mati, ço es lo jorn de Pasqua, apres de moltes coses que y hac dites e fetes dins e de fora, estrena lo dit Berenguer Oller ab gran honor. Trasqueren lo del palau rocegant a la coha de hun mul, ab set de sos companyons que amenava hom apres d'ell ab los ligams al coll; e feu los menar per tots los carrers de la ciutat; e puix feu los penjar per la gola tots set en huna olivera, e En Berenguer Oller pus alt que tots.
 El rey torna s'en en son palau; e quant foren dites les misses, assech se a menjar, e tench sa festa bona e honrada, e en pau alegrament. E tots cells de Barcelona estadans, que al fet d'En Berenguer Oller havien consentit, hagueren gran temor e exiren se de la ciutat; e s'en anaren aquell dia be sicents; e lo rey feu ne pendre be docents.
 E no us maravellets, quant, entre bons fets e nobles del rey En Pere de Arago e de Cecilia, recomta hom aquest d'En Berenguer Oller, car major fet fo e major conquesta que si hagues presos quatre castells o cinch de sos enemichs. Que diu