Vés al contingut

Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/248

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

lo prohom, en hun proverbi antich: que no es tan fort enemich, com cell qui es familiar de hom. Per que, si be sera de sa terra, aquest mes feu que no us par; car ell los poch pendre, axi, segons les obres que havien començades, e el ordenament e el empreniment que havien fet, e el poder que s'havien donat.
Ara lexarem aço estar e parlarem per orde dels altres fets del rey d'Arago.

CAPITOL CXXXIV

Com lo rey En Pere d'Arago ana sobre son frare, lo rey de Mallorques.



Q

uant les festes de Pasqua foren tengudes per lo rey en Barcelona, el rey hac ordenada e tornada en dret la ciutat de Barcelona, e hac estat per alguns dies, partis de aqui ab companyons de cavallers e ana s'en a Gerona e per Empurda ab sos cavallers d'amunt dits. Entrels altres quals hi era lo comte de Palars e En Ramon Folch, vescomte de Cardona, e ab servents que hac amenats de Gerona, e de aquella terra allens gran res. E nengu no sabia son coratge, sino que deyen les gents es pensaven comunament, que anas establir hun pas qui es entre Rosello e la terra del rey de França, ne ses osts no poguessen allens entrar, quant vendrien en Catalunya; mas lo rey havia altre en son coratge, segons que veurets.

E devets saber que En Jaume, qui era llavors rey de Mallorques, frare del rey En Pere d'Arago, en aquella saho no era be ab son frare lo rey d'Arago. Per que lo rey d'Arago havia fort en sospita, per moltes coses que havia oydes e enteses per cert: que aquell rey En Jaume havia tractades ab lo rey de França e ab lo apostoli contra ell. Per ço, com ves lo rey d'Arago que aquell rey En Jaume fos contrari de la guerra, la qual esperava haver ab lo rey de França e que no donas als Francesos, quant vendrien en Catalunya, pas e entrada per la sua terra, ço es asaber per Rosello, que es en lo mig de