Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/249

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


la terra del rey de França e del rey d'Arago; la qual terra de Rosello aquell rey en Jaume tenia dretament ab tota la altra terra, per lo rey de Arago sens altra miga; mas, per les coses quel rey havia enteses, segons que d'amun es dit, ço es assaber que havia hagudes vistes ab lo senescal del rey de França e ab N'Amalrich de Narbona moltes vegades, e que havia trames a Roma e en França sos missatgers per recaptar algunes coses que d'avall oirets; per tal lo rey d'Arago se temia d'ell molt forment. Per que, quant hac cavalcat per tot Gerones e per Emporda ab cavallers e ab homens a peu, segons que d'amunt es dit, ana tant avant tro que fo a huna vila que es en Rosello e ha nom Perpinya; en la qual vila lo rey En Jaume d'amunt dit, ab sa muller e ab sos fills era llavors. E quant lo rey d'Arago fo prop de aqui, feu acivadar los cavalls e les altres besties de bona ora. E quant lo rey e els altres cavallers e totes les companyes hagueren un poch dormit, la nit feu armar los cavallers e els servents e ensellar los cavalls; e cavalcaren e partiren se de aqui; e travesaren per camins e per dreceres que foren fort prop de Perpinya. E encara nenguna de sa companya no sabia lo rey hon devia anar ne quina volentat havia.
 Ab tant los cavallers anaven parlant entre si, e deyen: que bo seria que demanassen al rey que volia fer. Mas conexien lo de son cor, e nengu no lo y gosava dir, sino hun cavaller que havia nom N'Ambert de Mediana. Aquest era hom de sa companya, e prous e espert e savi cavaller, e lo rey amaval molt, per que ell se pleuia mes del rey que null hom qui hi fos. E aquest cavaller dix als altres cavallers:  «Barons, aqueix pensament que vosaltres havets, m'he yo mateix; que no puix aesmar quina volentat s'ha lo rey, ne que ha en cor de fer; ne res no m'en ha dit, ne a nengu que y sia, ço creu. Per que, si us volets, aventurarm he yo e demanar lo y he. -Hoch, digueren los cavallers. Que Deus bona ventura vos do! Demanats lo y; que mils estara a vos que a nengu».
 Ab tant acostas N'Ambert al rey e dix li:  «Senyor, preguen vos tots aquests richs homens e cavallers, quels digats quin ardiment es aquest que havets en cor de fer, ne negu no ho sab ne ço pot pensar». E el rey, quant ho oy, pres se a son riure e dix li per escarn:  «Sapies, N'Ambert, que si nos podem