Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/250

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tant cavalcar, e la nit nos basta, que, al jorn, passada, hagam la font de Salses, que nos farem tal ardit que no u viu llonch temps ha pus bell». E N'Ambert, quant ho oy, hac gran goig, e cuydas quel rey li hagues dita veritat e dexellat son coratge; e vench s'en als altres cavallers dix los ço quel rey li havia dit. E llavors, si de primer havien hagut pensament, hagueren lo major, per ço com los huns se pensaven e deyen: quel rey volia anar a la ciutat de Narbona, e que hom la li devria llivrar; los altres deyen: que ans anava a Carcases, per correr e fer mal en la terra; los altres deyen: que ans anaven per haver vistes ab lo rey de França. E axi tuyt eren de moltes entencions. E pensant e cavalcant, anaren tant avant que no foren luny de Perpinya dos llegues. E llavors dix lo rey:  «Via! servents, avant! e estats tuyt apparellats, homens a cavall e a peu, que aci farem nostra jornada». Ab tant conegueren tuyt la volentat del rey; e maravellaren se tuyt de la sua certea, com axi havia cubert son cor que nengu no podia pensar sa volentat; mas, quant hom se pensava que ell fes huna cosa, ell ne feya ultra be luny de aquella.
 E quant En Ramon Folch, viscomte de Cardona d'amunt dit, hac entes e conegut quel rey havia cor de entrar en Perpinya e pendre la vila per grat o per força, acostas a ell e dix li:  «Senyor, ver es que nos som vengut ab vos, ab cor e ab volentat de fer vostre manament ara e tots temps, e de seguir vos en tot lloch, e anar contra tot hom. Mas, segons que yo, veig e per vos he entes, que vos volets entrar en la vila de Perpinya. E yo se, e vos atresi ho sabets: quel rey En Jaume de Mallorques e madona la reyna e sos fills son dins la vila, e la reyna es ma parenta e ma acostada ben prop; e no m'es vigares que fos onesta cosa ne covinent que consentis aytal ardit contra ella, ne en lloch hon ella fos; majorment que yo hi hagues esser present. E aço no us cuydets que u digua per tal que haga en cor de desexir de vostre servey; mas yo us llivrare tota ma companya a cavall e a peu per fer la vostra volentat; e yo, si a vos plau, romandre deffora e sperar vos he tot sol ab hun companyo, o axi com a vos placia».
 E respos lo rey:  «Tots temps fos cortes En Ramon Folch, e majorment en fet hon dones hagues ne cabessen. E yo son, pagat de aço que vos havets dit; e feu ho axi, que bem plau».