Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/251

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


E En Ramon Folch dix:  «Senyor, gran merces!». E besa li la ma. E axi romas deffora, ell ab dos o ab tres companyons. E el rey, ab lo comte de Pallars e ab tota la altra companya a cavall e a peu, acostas a la vila de Perpinya. El rey mateix, ab quatre o ab cinch companyons, vench primerament a les portes de la vila ab lo perpunt vestit e huna llança en la ma sens altres armes, e troba les tancades, per ço com encara no era dia clar. El rey crida a la guayta: que li fes obrir. E la guayta respos: que non faria res tro que fos dia; mas ques tiras atras, sino massa li costaria. E lo rey prega lo de tot en tot benignament que li obris; e la guayta qui era sus la porta apella de les altres guaytes qui eren prop dels murs. E vengueren n'i be deu o dotze; e demanaren al rey quin hom era, que axi volia entrar cuytosament. El rey respos: que li obrissen: que no venia per negun mal d'ells. E les guaytes respongueren: que non farien res, si no deya qui era. E ell dix los: que era lo rey d'Arago e que venia per be llur e que li obrissen. E les guaytes, que oyren quel rey de Arago era, conegueren lo be e hagueren gran goig, per ço com l'amaven mes, ells e tots los homens de Rosello, que negun senyor del mon, per ço com era sens falla llur senyor natural. Mas les guaytes, per ço que no poguessen esser reptades de fe, cridaren:  «A mort! a mort!» e gitaren pedres e cayrells, e meseren grans crits. El rey, que aço viu, appella sa companya que li eren be prop, e vengueren tuyt. E els servents acostaren se a les portes ab les scuts, abraçats, e feriren ab les destrals grans colps en les portes, si que les trencaren les bares e les cadenes e tot quant hi havia, mal grat de aquells qui eren dins, qui los ho defenien. E el rey entra en la vila; e ans que la mitat de la gent se fos reconeguda ne hagueren sentit lo brogit, emparas ab sa companya del castell del rey En Jaume. E axi com s'en pujava vers lo castell, per cas de ventura N'Amalrich de Narbona ab altres cavallers eren venguts aquell mati de Narbona a Perpinya per ver lo rey de Mallorques qui era malalt. E quant foren sus a la porta del castell, trobaren la tancada; e pegaven aqui grans colps, per tal quels obrissen. Mas hanch aquells del castell nols volgueren obrir, per ço com sentien lo brogit de la vila, e sabien que lo rey d'Arago era aqui. E estigueren tant aquests de fora, esperant sils obririen, que la companya del rey d'Arago