Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/252

e los cavallers foren atesos al castell; e trobaren aquests a la porta, ab alguns cavallers e escuders que eren de llur companya. E prengueren los tots, e menaren los al rey d'Arago; e ell feu los be guardar.
 E apres quel rey fo vengut en la vila, e estat aquell dia, e fet ço que li plach, lendema ell cavalca per vila ans de menjar; e totes les gents de la vila quil veyen havien gran goig, e besaven li la ma, e saludaven lo axi com a senyor. E puix ell vench s'en a la casa del Temple; e atroba y gran res de tresor de son frare lo rey de Mallorques, qui era aqui en comanda; e feu lo pujar al castell, e feu obrir los coffrens en que era aquell tresor. E entre les altres coses, atroba y huna carta escrita en pergami, ab dos bolles de plom pendens; la huna era del rey de França, e l'altra del apostoli. En la qual se contenia: quel rey En Jaume de Mallorques prometia, de valer e ajudar ab tot son poder per mar e per terra al rey de França contra lo rey d'Arago, tro que aquell rey de França hagues conquesta tota la terra del rey d'Arago. E per raho de aquesta promesa qu'ell feya, lo rey de França li donava lo regne de Valencia, com lo hagues conquest e tolt al rey d'Arago. Aquesta donacio atorgava e confermava lo apostoli de Roma.
 E quant lo rey hac vista la carta, fo molt irat e despagat de si en leix; mas a negu no volch res dir. E en aquella saho escoja be la carta; e puix trames per tots los hostals de la vila de Perpinya, e feu pendre molts mercaders que y havia de la terra de França, e amparar, e fer escriure totes llurs robes e llurs mercaderies, que valien huna gran infinitat de tresor. E puix feu pendre dos consellers del rey de Mallorques que y troba, qui tots temps eren estats a son dan; e l'un havia nom Ramon Balle, e l'altre havia nom Puig d'Orfila. E emparals tot quant havien nels poch atrobar. E apres, quant lo rey fo vengut e entrat en lo castell de Perpinya, hon son frare lo rey Jaume era, e hac estat aqui dos jorns, entes per cer, quel dit rey En'Jaume era malalt e no volia exir de huna cambra en que era e jaya. El rey d'Arago emparas de tot lo castell, e posa ses guaytes e ses guardies per los murs a totes parts, en tal manera que no paria que hun aucel, per sotil que fos, ne pogues exir de nenguna part, que no fos vist. E quant hac aço fet, trames dos cavallers a la cambra hon son frare jaya en hun llit, e dix