Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/253

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


los que parlassen ab ell e que li donassen a entendre: com lo rey d'Arago era aqui vengut, no gens a dapnatge ne a desonor de aquell rey En Jaume, ans ho era per proffit e per honor e per deffeniment d'ell e de sos fills e de tota sa terra. Encara los dix, que li diguessen e li faessen membrant: com aquell rey en Jaume era tengut al rey d'Arago, de valer e de ajudar contra tot hom del mon quis volgues que fos; la huna per lo acostament que era entre ab dos, ço es assaber que eren germans; altra per raho del sagrament e de la covinença en que era ab ell; altra per ço com tenia tot quant havia per ell. Encara dix que li diguessen, de part del rey: que per les d'amunt dites rahons, ell lo conqueria, per fe e per lo sagrament que fet li havia, e per lo acostament que era ab ell: que li llivras e que li fes llivrar totes ses forces e castells que ell tenia en Rosello, per tal quels pogues guardar a ell, e atresi esquivar que no li pogues venir dan en Catalunya ne en altra terra de aquell rey d'Arago, ne los Francesos no s'en poguessen ajudar de res contra lo rey d'Arago ne a sa terra en aquesta guerra la qual entenia a moure contra ell.
 E quant lo rey hac dit aço, avia los cavallers d'amunt dits. E ells vengueren s'en a la cambra hon jaya lo rey En Jaume malalt, e parlaren ab ell; e dixeren li les d'amunt dites paraules e moltes d'altres. Si quel rey, com molt li hagueren dit e treballat de ça e de lla, atorga al rey d'Arago tot son enteniment de ço que volia e promes que seguiria la sua carrera e la sua volentat per tots temps, e li ajudaria de tot, axi com a bon frare e honrat, ab tot son poder.
 E quant de cada part fo lo fet avengut e parlat, foren ne fetes cartes en forma publicha. E aquelles cartes foren fermes per lo rey d'Arago d'amunt dit. E l'escriva torna a la cambra hon jaya lo rey En Jaume, per ço que ell les fermas, axi com ja havia atorgat de primer; e toca la porta, que li obrissen. E no li volgueren obrir; e digueren li quel rey era estat tot aquell jorn treballat en parlar e en altres coses, e llavors eras adormit, axi que nol gosaven despertar. E lo escriva torna s'en al rey d'Arago e dix: que no havia pogut veer lo rey En Jaume de Mallorcha, ne havia fermada la carta. El rey d'Arago dix li: que y tornas, com hun poch hagues estat.
 Ab tant lo vespre fo vengut; el escriva torna altra vegada a