Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/25

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



 Los episodis d'aquesta gran lluyta tenen tot l'interés y poesía d'un poema. La terrible matansa de las vespras sicilianas, l'entussiasme del poble siciliá á l'arrivada de son llibertador, encatifant son camí de flors y voltantlo de donzellas que li cantavan himnes; las inmortals victorias de son almirall Roger de Lluria; la caballeresca aventura del desafío de Burdeus entre'l nostre rey y son enemich Carles d'Anjou; lo trágich resultat de la creuhada que's creya conquerir á pas de carga lo territori de Catalunya y la mort prematura y sublime del gran rey, son fets que portan en sí mateixos prou interés dramátich pera conmourer l'ánima més freda, per poch artista que sia l'historiador que'ls conta.
 Com en las guerras de conquesta del anterior regnat, se vegeren llayors actes d'admirable patriotisme que provan la estimació y confiansa que inspirava á tots sos vassalls aquell rey combatut pels poders més formidables de la terra. Sa mort es un quadro capas d'enternir un cor de pedra y son enterro, en lo qual anaren á mils ánimas á portar en professó sas mortals despullas desde Vilafranca del Panadés al monestir de Santas Creus, es un dels episodis més grandiosos que registra la nostra historia.
 Dos crónicas tenim de aquest curt y gloriós regnat. Es la primera la de'n Bernat Desclot ó Declot, escriptor de noble llinatje, qui la escrigué ab lo títol de Croniques ó conquestes de Catalunya compostes e ordenades per en Bernat de Sclot. També's troba ab lo títol: De les histories de alguns comptes de Barcelona y reys d'Aragó.
 En l'any 1616 la publicá traduhida al castellá en Rafel Cervera, ciudadano honrado de Barcelona y receptor del oficio de Maestro Racional. Es una traducció anotada, mes no del tot fidel, puig més aviat estracta que no pas copia lo text del original. Félix Torres Amat, en sas