Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/255

la cambra si exir no podia, que venir en mans del rey d'Arago son frare.  «Senyor, ço dix lo maestre, ço que vos deits leus es de dir, mas gran cosa es de fer. Per tot altre hom, exceptat vos, hi assajarem a traure per hun lloch que yo se. -Com ço! dix lo rey, e no son yo hom aytambe de aventurar tota res, com null altre! -Ver es ço dix lo maestre, mas vergonya es de dir a tan noble e tan honrat senyor com vos sots, que ixqua per aytal lloch com aquell es; majorment vos qui sots estat malalt lonch temps e encara no sots millorat. -E quin lloch es aço? ço dix lo rey; que fort sera perillos que yo no u assaig de exir si null hom del mon ho pot assajar. E axi digues me quin lloch es. -Senyor, ço dix lo maestre, quant obram lo castell, fem huna ayguera que ve de la casa hon cuyna, e passa sots aquesta cambra, e ix fora del castell e fora tot lo vall, hun tret de ballesta. E es assats ample, que ben poria exir hun hom a bocons; mas es plena e lega de sutsura, per raho de les aygues e moltes legees que hom hi gita tot dia. E axi tem me que, si u assaguets de exir, que no us fessen gran dan la mala olor e mala legea qui llains es». E respos lo rey:  «Bem tenits per frevoll e per despoderat. Que yo puixcha assajar ço que altre hom assaig. E si axi es com vot deits, no poria esser atrobat millor lloch ne pus convinent de exir que aqueix es. Ab tant pensats de obrir en aquell llogar hon vos sia vigares que deja passar aquexa ayguera».
 Quant lo rey hac dit aço, lo maestre ab son picha martell va obrir e trencar les lloses de la cambra que era enllosada, e devench a aquell lloch hon l'aiguera aquella passava; e troba la ampla, encara mes que nos pensava. El rey En Jaume, qui u viu, tench se per estort. E hagueren mantinent molta aygua de hun çafareig quis tenia prop la paret de la cambra, e gitaren hi tant aygua que tota la ayguera scuraren. E puix lo maestre va entrar dins ab llums de candelles e cercala tota, tro lla jus hon exia fora del castell; e vehe que bell era assats, e que hom ne podia be exir. E torna s'en al rey e dix lo y. El rey hac ne gran goig. E vestis huna sua gramalla de blanch de Narbona tint en grana, forrada de pena vayre; e entra en l'ayguera ab lo mestre qui entra primer e anava devant ell ab llum de candeles ab huna llanterna en la ma, e dos quil seguien de tras sens pus. E enans quen ixque s'en pres comjat de sa muller