Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/256

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


la reyna; e ab grans lagremes partiren se de aqui ab duy; e ella romas en sa cambra; e ell ana s'en, segons d'amunt es dit, per l'ayguera, tro que fo al altre cap, fora del castell. El rey En Jaume de Mallorques quis veu fora tench se per estort e trobas tot suat, ell e son vestit; mas no ço prea res, tant havia goig gran com axi n'era exit stort. E si fort era malalt e de frevol compliccio, no u parech en lo anar; car comença de anar a peu tost, mes que si tots temps hagues anat, e tench lo cami de hun castell que ha nom La Rocha. Quant hac anat be miga legua, troba hun hom de aquella terra qui menava huna somera, e dix li que la li prestas tro al castell de La Rocha, e l'hom feu ho. E axi lo rey En Jaume vench s'en al castell; e conegueren lo cells del castell, e maravellaren s'en molt e puix reberen lo molt honradament. El rey En Jaume romas aqui fello e despagat en leix.
 Ara lexarem a parlar del rey En Jaume de Mallorques e parlarem del rey de Arago son frare d'amunt dit.

CAPITOL CXXXV

Com les gents de la vila de Perpinya se llevaren contra lo rey d'Arago.



Q

uant lo rey d'Arago hac vist e entes quel escriva no podia entrar en la cambra hon son frare lo rey En Jaume jaya, e puix hac establides ses guaytes per tot lo castell tot entorn, ell se gita a dormir. E quant hac dormit huna peça de la nit en son llit, ell se desperta e oy les guaytes que de aquella part estaven sobre la casa hon ell jahia, que movien gran brogit, e cridaven axi con si hom combatia lo castell. El rey qui u oy, llevas ab la espa en la ma, e puja sus a les guaytes, e menaçals com axi cridaven. E respos la huna de les guaytes:  «Per Deu! senyor, no cridam sens raho, car no sabem si son gents, o als de fora, que havem sentit ferir grans colps acens, prop del mur». El rey dix los que folls eren e embriachs, e que calassen en mala ventura o en bona; car ço que deyen no era res; mas que guaytassen d'aqui avant, mas no cridassen mes ne somoguessen menys de raho.