Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/262

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Tarasco e en Narbona, e al cardenal qui ab aquell rey de França era vengut per preycar la croada contra lo rey d'Arago, ab gran poder de gens a cavall e a peu. E el cardenal havia nom En Johan Carlet; e era Frances. E trames a dir el rey de Mallorques per aquells missatgers: com lo rey d'Arago son frare li havia haregada e presa sa terra e el millor lloch que ell havia, ço es assaber la vila de Perpinya, e com li era entrat en son castell forcivolment, e s'en havia menats presos sos fills e sa muller, es n'havia fet aportar tot son tresor e tot quant ell havia en aquell castell; hon, com aço fos gran honta de aquest rey En Jaume, e tal que james, segons que ell creya, no la podia haver venjada, pregava al rey de França e al cardenal d'amunt dit, que ells, pus en cor havien de venir sobre la terra del rey d'Arago, ques cuytassen als pus tost que poguessen; que ell los daria pas e entrada hon porien entrar en Catalunya mal grat del rey d'Arago, ells llivrara tots los castells e les forces de Rosello, els ajudaria ab tot son poder per mar e per terra; e ques cuytassen de que no y fallis per res; que sabessen per cert quel rey d'Arago era fuyt e que havia gran reguart d'ells, e que no s'era gosat aturar del regne de Valencia en sus. E quant los missatgers del rey de Mallorques ques foren venguts devant lo rey de França e lo cardenal, els hagueren dit la missatgeria, e presentades llurs cartes, e ells les hagueren oydes, llevas en peus lo cardenal e dix al rey de França en son lengua:  «Lleva sus, bell xire, que Pere d'Arago es fuyt, segons que en estes cartes havem entes e havem; que, menys de colp e de batalla, conquerrem tota sa terra». E respos lo rey de França:  «Sire cardenal, vos deyts be: mas yo no creu pas que Pere de Arago sia fuyt; car ells es hun hom dels pus valents e millors cavallers del mon. E creu que, si no era ab ell null hom de sa gent, que ell tot sol nos esperaria es deffendria tro a la mort, o aytant com pogues; que no es negun ardiment que ell no asajas de fer. E si us remembre com vench a Bordeu, hon fom tuyt escarnits e gaubats per la sua venguda; e ara atressi, si havets entes que ha fet al rey de Mallorques, son frare; tota res assajaria de fer». E respos lo cardenal: que aço no era ardiment, car ell ho feya tot axi com al l'ayre; que hom nos pensava que ell gosas assajar ne pensar la cosa que despuix feya, e no sabut. E quant aço hac dit lo cardenal,