Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/263

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


llevas En Felip, fill major del rey de França e nebot del rey d'Arago, fill de sa sor; e dix axi:

 «Deyts vos, sire, que aço que ha feyt lo rey d'Arago no es ardiment? -Oy! ço dix lo cardenal; e vos sots escommeniat quant havets gosat apellar Pere d'Arago, rey. E fets vos absolre; que yo us absolre, ab que us guardets que no us hi tornets d'uy mes».
 E ab tant llevas lo duch de Brayman sogre del rey de França per raho car la filla de aquell duch era muller del rey de França darrera; e dix al cardenal:  «Sire, En Felip nos pot estar que no apell rey, Pere d'Arago, car son oncle es e li ha bona volentat. Pero be devria aytant amar son frare Carlot, qui sera rey d'Arago quant havrem conquesta la terra en breu». E respos lo rey de França:  «Sire duch, vos deyts ver; mas ell es del mal linatge de Arago; e retrau hi en son parlar». E quant aço hac entes Felip, fo molt fello e respos al rey de França e al cardenal; e dix primerament al rey:  «Sire senyor, yo son del noble linatge del mon de part vostra, e atressi de part de ma mare. E no es pas mal llinatge, ans es bo e honrat e dels nobles casals del mon. E vos podets dir ço que us vullats, mas no n'i ha nengun altre qui u diga als, que no diga ço que dir non deu. E cregats per cert, que Arago fara encara tremolar a nos e a vostra terra. E lo duch qui ha dit que yo devria mes amar mon frare Carlot que mon oncle, no parla al meu semblant saviament; mas no u diu per als, sino per tal que vos e yo entrem en la terra de mon oncle e que y siam tots presos e morts e destroits; e sos nets que sien reys e senyors de la terra de França. E jas digua que en breu havrem conquesta la terra del rey d'Arago, nos fara tan lleu com ell se pensa».
 E respos lo cardenal:  «Sire Felip, no siats fello ne corrocets per nient; que si conquerem en breu a Pere d'Arago e tota sa terra, ab la ajuda del apostoli, ne leix sol gran tresor del rey de França». E apella lo comte de Foix e dix li:  «Digats vos, En comte qui sots quaix de Catalunya, havrem nos conquesta en breu aquesta terra? -Hoc», ço dix lo comte de Foix. E dix lo rey:  «Havrem la conquesta dins deu anys? -Hoc, dix lo comte, sis estau en menys de hun any. -Com ço, dix lo rey. -Yo us ho dire, dix lo comte; car si vos anats en