Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/264

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

aquella terra, e En Pere d'Arago pot ajustar ne replegar ses gens, ne sos cavallers lo volen seguir, e pot haver tres milia cavallers, si vos erets ab cent milia cavallers, si u metria ell tot a hun punt; e dar vos ha batalla, tant es ell coratgos. E si, per aventura, llavors es vencut, havrets conquesta la terra en breu. E si ell vos pot desbaratar, ja null temps no us cal esperar Catalunya».
 El rey de França qui u oy ri s'en, e dix al comte: que be parien sues les noves, com deya que Pere d'Arago era hun dels pobres de tres reys de terres, e deu dar ell batalla al rey de França. E ab tant, quant hagueren be parlat a llur plazer, anaren dinar e continuaren llur consell tro lendema mati. E mana lo rey de França que y fossen tots los dotze pars justats e els altres consellers seus, e tots los prelats els barons e els rich-homens de França, per acordar que farien de aquest fet e que respondrien al rey de Mallorques, a la missatgeria que havia tramesa. E puix, quant vench lendema mati, foren tuyt devant lo rey de França, comtes e vescomtes, e altres rich-homens de la terra. E el cardenal sech sus alt en huna cadera a llats del rey de França e els altres estigueren tots baix. E lo rey de França dix al cardenal: que proposas e que parlas, e dixes ço que li fos vigares; per ço com ell devia primerament parlar; car era llegat de Roma e presentava la persona del apostoli; e tuyt los altres callaren. Ab tant lo cardenal dix:

 «Senyors, Nostre Senyor Deu amostra gran honor e gran senyal de amor e de dilectio al rey de França e a tots sos antecessors per tots temps, car no atroba hom, de aquell temps en ça que la casa de França se converti a crestianisme, que hanch fo rebelle ne contraria a la esglesia santa de Roma en res, jatsia que tots los regnes del mon algun temps sien estats desobedients a aquella esgleya de Roma. Mas aquest no ho fon hanch; ans, tota vegada que mester fos ajuda a la sgleya, li feu bona e soficient ajuda lo regne de Francia, que hanch ne guarda amor ne parentiu que hagues ab negun princep terrenal. Per que atroba en les escriptures antigues: que Deus mantench tots temps aquest regne, e li dona victoria de tots sos enemichs. E atressi la esglesia de Roma reconeix be la obedencia que li ha tenguda tots temps aquest regne, ço es assaber lo casal de França, en aço que pot ell'ha guardat de dan: car trobam