de Panisars per ajudar a llur senyor lo rey de Arago. E el rey d'Arago En Pere ordena ses osts per diversos logars. E posa la ost de Lleyda tota primera vers la part hon devien venir los Francesos, be gran miga legua luny de totes les altres osts, per ço que conexia e sabia que los homens de Lleyda eren pus esperts e pus abreujats, a peu o a cavall, que neguns dels altres homens de viles ne de ciutats que ell hagues, que cavallers no fossen; e atressi com ells hi havien mes homens a cavall e mes cavallers armats, que quaix les millors tres osts que y fossen de ciutats no n'i havia.
Ara lexa a parlar lo llibre del rey d'Arago e de ses osts, e parla del rey de França.
Com lo rey de França ab tota sa ost s'en tornen al pla de Rosello.
iu lo comte que, quant lo rey d'Arago hac entes huna nit, segons que d'amunt es dit, quel rey de França devia entrar lendema en Catalunya, e ell s'en fo pujat ab pocha companya sus alt al coll de Panisars, e hac fetes fer fogueres de moltes parts, per tal que paregues que moltes osts eren ab ell; e les talayes quel rey de França havia posades aquella nit per los puigs e per los llochs alts e per les partides aquelles, fo semblant, quant veren les fogueres quel rey d'Arago feya fer tantes e en tants de llochs, maravellaren se molt e cuydaren se que totes les gents del mon fossen aqui; e trameteren missatge al rey de França, e el rey de França, quant ho hac oyt, trames per lo cardenal que vengues ab ell, e per alguns altres richs homens que eren de son consell. E quant foren venguts devant, dix los axi: «Mala maginança don Deus a Pere d'Arago, car ell nos ha feyt treballar tant en va». E respos lo cardenal tantost: «Per que deyts vos aço, sire?». E respos lo rey de França en son lenguatje frances: «Sire cardenal, yo us dire per que. Vos e nos havien entes, ans que e entrassem en la terra de Pere d'Arago e de Rosello, que Pere d'Arago s'en era fuyt e havia desemparada sa terra. Ell feu ho tot per falsia