Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/279

car no s'es mogut per nulla res que nos hajam fet tro ara; que sabe que nos deviem entrar dema en sa terra; e es vengut esta nit; e s'es atendat al coll de Panisars ab totes ses gents per defendre a nos lo pas; pero que nos pot fer que nos entrem dema en Catalunya, axi com nos haviem ordenat. Ans nos covendra tornar atras; sino gran mal hic poriem pendre». El cardenal qui aço hac oyt fo molt fello e despagat d'aci en leix, tant que de huna peça no poch respondre mot. E en apres dix: «Puix axi era, que fessen ço que porien».
E tota aquella nit guaytaren se molt be en la ost de França e al bon mati desatendaren les tendes e tornaren s'en sus al pla de Rosello; e al tornar, passaren prop de huna vileta qui era de huna dona qui havia nom N'Aligsen de Mont-Esquiu, e amava molt al rey d'Arago; e per ço no y lexa entrar los Francesos, ans se deffes a ells molt fortment. Els Francesos qui veren aço tingueren se per ahontats; e acostaren se al mur de aquella vileta, qui es assats en lloch pla, salvant que es vallegada; e donaren hi be tres o quatre batalles, en les quals perderen moltes gents a cavall et a peu; e hanch no la pogueren pendre. E veren que massals costaria, e no y combateren pus. Mas atendaren se allens prop aquella nit; e lendema mati vench hun avolot en la ost del rey de França, mentre ques dinaven ço es assaber: quel rey d'Arago ab tot son poder e ab deu milia Serrayns ginets, e ab be cent milia homens de peu, que passaven d'amunt per la montanya, e que venien a entrar en Perpinya, per ço com deyen, quels homens de la vila de Perpinya li devien llivrar la vila, e puig lo rey d'Arago ques meses alli, e vedaria lo pas als Francesos que no passassen deça, e axi tendria al mig lloch aquells qui passats eren, e quels donas batalla. E quant la ost del rey de França hac oyt aço, desatenda e yxques yvas e tots de aquell lloch; que hanch no fo a temps a replegar tota llur roba, ans lexaren aqui cells de la ost matelaffs e tendes, e altres caxes plenes de cayrells e armes moltes que no podien axi tots carregar; e partiren se de aqui, e vengueren s'en atendar prop la vila de Perpinya. E cells qui eren en establiment en la vila de Volo ixqueren deffora e preseren aquella roba e aquelles armes que havien lexades los Francesos, segons que d'amunt es dit e meseren les dedins en la vila. E els Francesos vengueren se atendar, segon