Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/280

dit he, prop la vila de Perpinya, e veren que aço que havien entes del rey d'Arago no era res, e tengueren se per fort escarnits. E el rey de França hac son consell ab lo cardenal; e dix li que, si no prenia consell al fet dels homens de Perpinya, en guisa que fossen segurs d'ells e que poguessen en ells fiar, que tot llur fet era perdut; per ço com tots jorns se mouria ravato en llur ost, axi com ara havia fet; e axi farien gran perdua: «Certes, dix lo cardenal, vos deyts ver. E es mester que y prenau consell. E podem lo pendre en esta manera. Vos trametrets missatge als homens de Perpinya: ques ixquen tots, o la major partida d'ells, aci deffora, que vos volets ab ells parlar de alguns affers; e ells faran ho. E vos, d'altra part, havrets fet entrar abans, poch a poch, gran res de nostra gent en la vila, a scusa de comprar vianda. E axi com los homens seran de fora ab vos e am mi en parlament, sis poden avenir ab nos ne volen fer tot ço que nos vullam, sino retendrem los nos tots presos. E aquells qui seran del nostres en la vila, barregaran tota la vila. E havrem pus tost Rosello a nostra volentat, pus que hagam la vila de Perpinya».
E repos lo rey de França al cardenal e dix li: que aço nos podia fer per nengun tall, per ço car ell havia jurats e assegurats ab sagraments e sobre sa fe los homens de Perpinya, e no seria bo que ell trencas sa fe, car tot princep deu tenir e observar a amichs e a enemichs sa fe. E dix li lo cardenal: que no fos en res de aço, que ell tenia lloch de apostoli que era vicari de Deus; e axi, de part de Deu, ell lo absolia del fet aquell e de tot sagrament que ell fet los hagues; que mes valia fer aço, que si la sgleya de Roma ne la corona de França romanien ahontats ne escarnits. «Ara, ço dix lo rey, pus axi ho deys, façamho axi com ho havets consellat».
E mantinent trames lo rey de França hun cavaller qui era companyo del comte de Foix, per nom En Ramon Roger, a la vila de Perpinya, qui dix als promens de la vila, de part del rey de França: que aquell rey de França los requeria els pregava, e el cardenal atressi, que ixquessen a parlar deffora, la major part d'ells si tots no podien, que ells volien parlar ab ells de coses que serien profitoses al rey de Mallorques. E quant los homens de Perpinya hagueren oyda la missatgeria del rey de Françe, sol nos sospitaren de res, per ço