de Perpinya per perduts, e hagueren llur acort, e no gosaren sols tornar paraula contra ço que dit era: mas, axi com homens presos e forçats, otorgaren tot son enteniment al rey de França; e tornaren s'en a la vila, e feren gran dol, ells e llurs mullers e llurs infants, per ço car no sabien quals serien aquells quel rey de França s'en menaria en ostatge. E puix, com vench al vespre, fogiren s'en molts, per paor dels ostatges, de nit, a peu; que s'ixqueren de la vila, e lexaren tots sos bens, e vengueren s'en al rey d'Arago, al coll de Panisars. E lendema mati, lo rey de França demana los cent homens d'ostatges, e livrals li hom, axi com ell volch demanar. E puix los Francesos entraren en la vila e meseren se en los alberchs; e prenien se tot ço que volien e forçaven les dones e les donzelles, e feren aqui molta de mala ventura, que seria longa cosa de retreer. Mas hun comte qui era de Picardia ho compra tot molt be; per ço com ell alberga en hun alberch de hun rich hom de Perpinya que havia la pus bella dona de Perpinya, per muller; e aquel comte pres la per la ma, e mes la en huna cambra, e volia la forçar per ço que jagues ab ella. E ella axi com a bona e prous, no lo y volch consentir per nulla res. E quant aquest comte viu que no acabava res ab ella, trach se lo coltell e degolla la aqui mateix, e lexa la star. El marit, com lo comte s'en fon exit, entra en la cambra e troba sa muller degollada e morta, e fo molt dolent en son cor; mas sol no u feu res aparer, ne sol no u feu res semblant que s'en donas cura. E quant vench al vespre, al sopar, ell trames ses presentalles de vin blanch al comte; e el comte bech tant ab sa companva que tuyt foren embriachs. E sempre quant foren mesos als llits dormiren tuyt. E aquell hom oste seu, a qui aquell havia morta sa muller, arreas e trames de nit sos fills a peu vers lo coll de Panisars, ab los diners e ab l'altra roba que pogueren aportar. E ell, ab dos nebots seus, romas en l'alberch seu. E quant ell veu que tots los Francesos dormien ben ferm, ana s'en ab son coltell tret als llits, de hu en hu, e al comte tot primer; e ell los degolla tots, ço es assaber lo comte, ab trenta dos de sa companya, entre cavallers e scuders; e lexals star, e vench s'en darrere sos fills al coll de Panisars al rey d'Arago, e comta lo y tot.
Ara lexa a parlar lo libre del rey de França e parla del rey d'Arago qui es al coll de Panisars.
Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/282
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.