Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/286

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


en manera que pogues be stablir aquell castell, que ells lo y donarien. E quant lo rey d'Arago hac oyda la missatgeria, dix als missatgers: que s'en tornassen, que ell no volia emparar aquell castell; que reguart havia que no fos escarnit per los homens mateix de la vila. E los missatgers tornaren s'en a Coplliure als homens de la vila, ab la resposta quel rey los havia feta. E los homens de la vila tantost, los demes, dels grans tro als menors, volien de tot en tot la senyoria del rey d'Arago; mas alguns n'i havia qui contrastaven. E quant saberen aço, feren ho assaber a hun cavaller qui tenia lo castell de Coplliure per lo rey de Mallorques. E ell cavaller aquell havia nom Arnau de Sagra. E feren li assaber axi: quels homens de la vila quaix tots volien tenir lo castell e la vila per lo rey d'Arago e que li volien llivrar. E l'altra partida dels homens de la vila qui eren de volontat ab lo rey d'Arago nos cuydaven que nengu sabes, aço que ells tractaven. E arrearen altra vegada llurs missatgers, ço es assaber los millors quatre homens de aquell lloch; e trameseren los al rey d'Arago; e dixeren li: que molt se maravellaven de la sua saviesa, com ell, segons los affers en que era, rebugava de perdre tan bon castetl com Coplliure, e majorment com hom lo li volgues livrar, que res no li costaria. E el rey d'Arago respos: que puix axi u deyen, assajaria si deyen veritat, axi com ho havien dit, e que seria tal dia ab aquella companya que millor hi fos. E los missatgers, quant hagueren oyda la resposta del rey, ab gran goig tornaren s'en a Coplliure. E lo rey d'altra part arreas lendema mati tro a cinquanta homens a cavall e ab mil a peu, en tal guisa que, al sol exit, fo devant lo castell de Coplliure en huna vinya. E lo rey cuydas que aquell qui tenia lo castell consentis en aço quels homens de la vila havien fet e parlat. E mana a les companyes qui eren ab ell quel sperassen aqui. E ell, ab hun companyo, cavalcant ab son cavall e ab son perpunt vestit, acostas al mur de aquella part del castell e demana si era Arnau de Sagra. E ell respos li: que hoc esser, e qui era ell quil demanava? E lo rey dix li:  «Yo son lo rey d'Arago; e son vengut aci pendre lo castell, si llivrar lom volets, axi com me havets trames a dir dues vegades». E el cavaller qui era en lo castell maravellas molt com aço oy dir; e dix li: que no conexia que ell fos lo rey d'Arago e que s'acostas mes avant. E lo