Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/287

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


rey dix li:  «Nom conexets vos a mi! E yo be conech a vos, e vos si us fets a mi atressi. Que veus mon perpunt e mos senyals e ma sella e tot mon arnes». E el cavaller respos li altra vegada: que nol conexia, mas que s'acostas mes avant. El rey acostava se poch a poch, e parlava alt per quel cavaller lo conegues en la paraula. Mas lo cavaller li deya: que ell nol conexia, tant li era luny. El rey qui viu que escarn se treya d'ell dix li: que si volia fer axi com promes li havia, sino que u digues. E quant ell hac aço dit, hu de aquells qui staven al mur del castell dix a hun ballester qui li estava apres, que li tiras e que nol scoltas pus. E lo ballester va deserrar la ballesta. E lo rey qui viu aço punyi son cavall dels sperons e torna s'en a sa companya, e tench se molt per escarnit de aquest fet. E puix devalla s'en ab sa companya tro sus á la vila qui es riba mar, en torn lo port qui y es; e trencaren les barreres e barbacanes que y havien fetes, e per força esvairen la vila tro sus al mur vell, e meseren foch a tot, e cremaren galeres e barques e altres vexells qui eren al port. E quant aço hagueren fet, torna s'en lo rey ab sa companya al coll de Panisars. E los homens de Coplliure, aquells quis tenien de la sua part, tengueren se per fort maravellats, com axi havien fet venir aqui lo rey d'Arago de bades. E volgueren hi trametre altra vegada missatgers; mas entretant, aquell qui tenia lo castell hac fet aço saber al rey En Jaume de Mallorques qui era en la ost del rey de França e trames li a dir: que pensas de correr e venir ell personalment, sino lo castell de Coplliure havia perdut. E el rey de Mallorques, que oy aço, cavalca mantinent e vench se vers Coplliure; e lendema mati, com los missatgers e els homens de la vila devien tornar al rey d'Arago, veren quel rey de Mallorques llur senyor era a les portes e venia. Tengueren se per sobre presos; e axi la missatgeria romas; e lexaren entrar lo rey de Mellorques dins en la vila, ab convinences que feu als homens de la vila, que ell no llivraria aquell castell als Francesos.