E los servents del comte qui eren romasos en aguayt e l'altra companya foren atesos entretant, e foren ajustats tots ensemps; e llevaren lo camp; e atrobaren hi, entrels primers e els darrers, que havien morts dels Francesos vint e set homens a cavall e be huytanta servents. E puix anaren pendre les adzembles qui eren romases dels Francesos; e trobaren, entre huns e altres, sicentes trenta dues besties. Mas del vi no s'en portaren gens; per ço com los Francesos qui les menaven, com veren que no podien als fer, effondraren ab los bordons tots los odres en que aportaven lo vi, e tenia prop de miga llegua.
El comte, quant hac llevat lo camp e la pressa aturada, reconech sa companya; e no troba que y hagues perdut sino hun servent e hun cavaller, qui fo naffrat ab hun bordo com per mort per les spatles. E puix lo comte ab tota la presa tornaren al coll de Panisars devant lo rey, e comtaren li l'ardit e la presa que amenava. E el rey e tuyt alegraren se mol fort; e feren gracies a Deu, com axils donava poder sobre llurs enemichs. Ara e moltes d'altres vegades feren de molts bells ardits e assaigs entre los Francesos tots dies, que seria longa cosa de recort.
Dels missatgers quel rey de França e el cardenal trameteren al rey En Pere d'Arago.
sdevench se que, hun dia, lo rey d'Arago stava dins en sa tenda al coll de Panisars; e vengueren li missatgers del rey de França e del cardenal. E digueren li que ells li deyen e li manavan, de part de Deu e de aquell rey de França: que nols embargas lo pas, e quels lexas entrar per lo coll de Panisars en la terra de Catalunya, qui era donada a aquell rey de França e a son fill Carlot. «Certes, ço dix lo rey als missatgers, fort ha poch en la terra de Catalunya aquell qui l'ha donada a altre, e menys aquell qui la ha presa; car mon linatge l'ha conques ab espa. Per que sabreu tuyt que: qui la volra costar li ha».
