Ab tant los missatgers s'en tornaren al rey de França, e comtaren li la resposta quel rey de Arago los havia feta. E apres lo rey d'Arago habia be establit lo coll de Panisars, e havia fet tot son forç en aquell establir, per tal com nos sospita que de nenguna altre part los Francesos poguessen entrar en Catalunya. E hanch sol nos dona cura de stablir los altres passos, sino ab servents que y feu estar, fort pochs; per que li torna a gran dan, segons que veurets.
Ara lexem á parlar del rey de Arago e de sa ost, e parlarem del rey de França.
Com les gents de la ost del rey de França s'en tornen molts en llurs terres.
iu lo comte que, quant los Francesos hagueren presa la vila d'Euna, hagueren mogut gran goig e gran alegria per raho de la dita presa: e puix, quant veren que nos podia passar los munts ne entrar en Catalunya, e veyen d'altra part los ardits que els cavallers e els servents del rey d'Arago los feyen, tengueren se fort per scarnits; e quaix desesperaven se, que guardaven a cap-munt vers la muntanya, tant la veyen alta; per que s'en tornaren molts d'ells en llurs terres. E al tornar, prenien tres pedres; e gitaven les vers lo coll de Panisars de huna en huna; e deyen que la huna gitaven per l'arma de llur pare, e l'altra per l'arma de llur mare, e l'altra per llur perdo a guanyar. E puix prenien de la terra del peu de la montanya, e aportaven s'en hun bosot ple, e tenien llur carrera; e deyen quel perdo havien guanyat, puix que la terra havien vista e s'en portaven. E axi per aquesta raho tornaren s'en gran res, huns ques morien per malalties e per fam, e alguns quen occien a vegades, tant se encontraven ab la companya del rey de Arago. Si que la ost del rey de França se minva regeament. E el cardenal qui viu e sabe aço, vench s'en hun dia devant lo rey de França en sa tenda, e dix axi:
