«Sire, vos sots vinguts aci ab gran gent e ab molt bell apparellament, per conquerir la terra de Pere d'Arago. E, segons que vostre poder es, vos no havets tan be menat lo fet tro aci com deguerets, ne axi com yom pensava; que tres semmanes havem aci estat o pus, e no havets passat lo coll de Panisars ne la muntanya. Que se axi u fets, mes val quens en tornem en França que si guastavem lo tresor vostre ne de la sgleya, menjant e bevent, e no fem res de nostre enteniment. Per que yo us dich e us man, de part de Deu e del apostoli a qui vos havets jurat de pendre la terra de Pere d'Arago: que vos, dins tres dias, passats lo coll de Panisars; que gran mal fets á vos e a vostres gents, estant aci en hun loguar».
Quant lo cardenal hac aço dit, respos lo rey de França en axi: «Sire cardenal, leu es de dir á vos que passem lo coll de Panisars, e vos que us estiguats en vostra tenda a gran ayre. Mas no sabem mes de guerra que vos no fets; e sabem quina gent ha Pere d'Arago, ni quin treball es de passar lo coll de Panisars; per que nos pot fer axi leu ço que vos deyts. Pero vos, que lo lloch del apostoli e de Deu tenits, e havets, ab vos sis milla cavallers, e volets tenir la davantera e que us metats primer, e yo e tota ma gent vos seguirem aytant leu, si tots hi sabiem morir; e d'altrament nos pot fer.
Com los Francesos entran en Catalunya per un mal pas qu'es sobre la vila de Peralada.
entre quel rey de França e el cardenal estaven en aquest parlament, vench los devant hun abat de huna abadia de monges negres qui es en Catalunya e ha nom Sent Pere de Roses; e vench ab hun cavaller qui ha nom En Guillem de Pau; e dix los de part del rey de Mallorques:
«Senyor, nostre senyor lo rey de Mallorques nos tramet acia vos, e fa us assaber que ell s'es treballat e studiat a profit vostre e de vostra gent, com pugau entrar en Catalunya mal
