Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/294

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


grat de Pere d'Arago, e ha trobada carrera que pora fer, si a Deu plau».
 Quant aquests missatgers hagueren dites llurs paraules, dixlos lo cardenal:

 «Bells fills, be siats vos venguts; que be es nostra fe, quel rey de Mallorques daria e faria tota res que fos a honor e profit de la sgleya de Roma e de la corona de França; e nos retrem li'n guardo en breu, si Deus ho vol. E deyts vostra missatgeria, de part de Deu».
 E llevas l'abat de Sent Pere de Roses d'amunt dit; e dix: com lo rey de Mallorques damunt dit li havia trames missatge que parlas ab los homens de la terra del comte de Ampuries, e specialment ab alguns homens de Castello de Ampuries; com ell li havia ja parlat, e promes a ells gran be e gran profit llur que seria, si donaven e mostraven via e carrera com lo rey de França pogues entrar en Catalunya; e que si u feyen aquells, havia promes que serien franchs, ells e aquells de Coplliure, e tot llur llinatge per tots temps, e si consentir no hi volien, quels en seguiria gran dan.
 Dix encara: com havien trobat ab ells e ordenat: que ells farien en guisa, si hom los assegurava ells e llurs coses, quel rey de França poria entrar en breu en Catalunya, sobre hun pas qui es sobre la vila de Peralada, per tal com les gents de Catalunya ne el rey d'Arago nos sospitava que allens poguessen entrar, per raho de la malea o de la estretura e de la legea de la carrera qui era en aquell pas.
 E dix encara: com lo rey de Mallorques havia fet obrar be per deu dies a piques en aquell lloch per adobar les carreres, e com un piquer de Castello, qui era bandeiat del comte de Ampuries, havia mostrat e trobat e espiat aquell cami, per mil sous de tornesos que hom li havia promesos.
 Quant l'abat de Sent Pere de Roses hac dita la missatgeria, e ses paraules finades, lo cardenal e el rey de França hagueren gran goig e tengueren tot llur fet per guanyat. E hagut llur consell, ordenaren ques arreassen lendema tots cells del consell e de la ost, e quels ho fes hom assaber; e quant vingues al vespre; ques partissen de aqui, e farien segons que trobarien aparellat.
 Ab tant fo lo consell tengut. El rey de França feu cridar