que tots fossen arreats lendema mati ab llurs armes. E carregaren les adzembles de llur roba e llur vianda; e sus a ora de vespres, començaren de s'atendar; e meseren foch a les baraques; e partiren se tuyt d'aqui, e vengueren s'en aquell vespre a llats de la muntanya, entro que foren aquell lloch hon lo rey de Mallorques los havia trames a dir que porien passar; e aqui ells se attendaren aquella nit. E quant fon ja alta nit be, lo rey de França exi de sa ost, tro a huyt milia cavallers ab llurs armes e tro a deu milia servents; e aportaren cascu vianda trosada per quatre jorns; e manals que passasen per aquell lloch, e que dexasen de lloch en lloch ses spies e ses talayes; e si veyen que nos pogues fer lo passar, que s'en tornassen tot quet; e si passar podien per la montanya, que passasen, e que no s'en tornassen per nenguna manera ne per nenguna res, si tots hi sabien morir; que ell hi seria en breu ab tota sa companya e ab totes les osts, lla hon ells fossen.
Quant lo rey de França hac fet aquest manement, anaren s'en tantost los huyt milia cavallers, ab los servents quel rey de França los llivra; e passaren per aquell lloch; que hanch contrast no y trobaren, tro que foren al pus stret lloch del coll, hon havia trenta servents de Castello d'Ampuries qui estaven en guarda. Mas no sospitaren res d'aço, n'en saberen mot, tro quels Francesos foren de part d'amunt. E ells quils veren hanch no hagueren cura de res, ne de pendre sols llur roba ne llurs armes, mas que mils pensaren de fogir per la muntanya avall vers Castello e vers Peralada. E els Francesos ques veren d'alt, e que al pugar no havien trobat empaig, tengueren se per estorts; e podien ho ben fer. Ab tant poch a poch devallaren sen tro lla jus baix, prop del pla, en hun puget qui es assats prop de la vila de Peralada. E aqui attendaren se tots justats en hun lloch be stret, ab gran regart que havien. Empero trameseren missatge al rey de França: com eren passats, e que eren en aytal lloch atendats; e lo rey de França hac gran goig. Mas no us cuydets que gosas ell ne el cardenal passar encara que hanch no gosaven aventurar de passars tro a cap de tres dies. Mas trames missatge a la armada, a les galeres que eren en Narbona e en Coplliure, que venguessen al pus tost que poguessen, e prenguessen terra entre Castello e lo monastir de Sent Pere de Roses. E los almiralls
Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/295
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.