vehem e conexem que no hic pugam tenir stablida, per defalliment de vianda, desemparem tuyt lo logar e façam ço que millor nos sia de fer. E no us cuydets que u digua per flaquea de cor; que, si us volets, no hic ha negu qui mils se aventur n'en git tot a hun punt com, yo u fare. Mas no seria bo; que en tota guerra a mester saviesa e seny».
Quant lo rey hac dites aquestes paraules, estigueren tots los richs homens pensius; e hagueren llur acord qui parlaria per tots. E donaren la paraula al comte de Pallars. E el comte de Pallars parla llavors, e dix per ell e per tots los altres al rey:
«Senyor, molt som tuyts pagats de vos, ens tenim a gran honrament car volets enantar en aquest fet ab nostre consell, jatsia gran raho que axi ho façats. Ara, senyor, no es mester que moltes paraules façam de aquest fet, que no havem temps. Per que yo us responch sus axi, per me e per tots los altres que aci son: que tenim per bo ço que nos havets dit; mas pregam nos tuyt, que vos, sus ades, vos hic ixquats al pus tost que porets, e us ne anets a Castello, o lla hon vos placia; e nos romandrem aci e reconexerem ço que vos havets dit. Que ben sapiats que, aytant com hic havets estat nos deplau molt, car vos no us devets tant aventurar com nosaltres. Que si la major partida de nosaltres, o encara tots cells qui aci som, eren morts, gens la terra per aço no seria perduda. Mas, ço que Deus no vulla! si de vos esdevenia als, nos e tota la terra seriem perduts; per que, ja us siats vos hun hom sols, la vostra persona, en tot loch hon sia present anant, mes es e fa mes de enfortiment que dos milia cavallers, e encara mes, que fossen ab nos en ajuda. Per que, senyor, vos pregam altra vegada e altra vegada: que us hi ixquats, que nos llevarem de aço nostre deute que dit havets.
-E com aço! dix lo rey: no y puix yo aventurar a tota res axi com vosaltres?
-Senyor, dixeren tuyts, no! que no u devets fer; que en vos esta tota nostra salut. E al menys si no us en volets lexar, per amor de nosaltres, pregam vos homilment que us ixquats ara».
Ço dix lo rey: «Pus que de consell vos he demanat, e vos altres me deyts aço consellant e pregant, debades vos ne havria demanat si no feya ço quem consellats. E puix axi es, fare vostra volentat».
