E tuyt besaren li la ma e agrayren lo molt. E mantinent ixques lo rey de Peralada ab si terç de cavallers, e vench s'en a Castello d'Ampuries. Mas, ans que s'en ixques, dix als richs homens qui romanien en Peralada: que pus no volien nels plauya que alli aturas, que volguessen que N'Amfos, son fill major, romangues aqui ab ells. E tuyt dixeren: que no calia. Mas lo rey no s'en volch lexar per ells; e mana á N'Amfos que romangues aqui ab ells; e mana al comte de Pallars que ell fos sobre tots, e guardas ço que millor seria de fer e pus profitosa cosa.
Com les gents e els cavallers del rey d'Arago desempararen la vila de Peralada.
uant lo rey de Arago En Pere, segons que d'amunt es dit, s'en fo venut a Castello de Ampuries, el comte de Pallars e N'Amfos, fill del rey, e els altres richs homens que y eren romasos a Peralada dixeren a'n Dalmau de Rocaberti qui era senyor de aquella vila: que fes cercar per les alberchs si hi trobaria hom tanta vianda que poguessen establir la vila a quatre meses. E mantinent ana s'en En Dalmau, senyor de Peralada d'amunt dit, per cascun alberch de la vila singularment, e enquera en suma quina vianda havia en la vila? E aquell vespre ells reteren resposta a N'Amfos e al comte de Pallars e altres gentils homens; e dix los axi:
«Senyors, si Peralada podiem salvar que no vengues en mans de nostres enemichs, negu no y guanyara tant com yo, car yo son senyor de la vila aquesta, e val me mes que tot lo romanent de ço que yo he. Mas nos vehem e havem entes merci han los Francesos a null hom que prenen per força. El lloch aquest es assats forts, e farias bon aventurar que hom hi lexas establiment, si vianda hi hagues; mas yo he feta encercar la vianda quanta n'i ha, e no he trobat que bastas a cincens homens sino a cinch dies. Per que, val mes que
