Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/305

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


yo perda Peralada, que si mon senyor N'Amfos qui es aci, e yo, e vosaltres ensemps nos perdiem. Eço que fer ne devem, val mes que u faça sta nit, ans quels Francesos nons tinguen de totes parts assetiats, que lavors no hi poriem exir que tots nos perdessem los cossos. E si vosaltres ho volets, nos ho farem axi. Quant vendra al mati, quels Francesos se apparellaran quens donen batalla, nosaltres atressi farem semblant, en guisa que ells ho coneguen, que nos nos aparellem de defendre; e quant sera al vespre, yo parlare ab los homens de la vila e farels hi tots exir, homens e fembres e infants; e quant vingua lo bon mati, quels Francesos se cuydaran que nos vullam sperar la batalla, nosaltres pensar nos n em de anar ab nostres armes a Castello d'Ampuries. E axi, pus que la vila no podem salvar, al menys, si a Deu plau, salvarem nostra vida».
 E quant En Dalmau hac dites aquestes paraules, tuyt foren despagats, car tan bona vila com Peralada ells havien a desemparar, menys de colp. E lo comte de Pallars llevas, e parla per tots les altres. E dix a'n Dalmau: que, en les paraules que dites havia mostraria gran fe e gran amor al senyor rey e a tots los richs homens de Catalunya; e puix axi era, e als no podien fer, que tuyt eren pagats de son seny, e que fahes en aquella manera que dit havia.
 Ab tant lo comte posa ses guaytes, e parti sos cavallers e les altres companyes per los murs e per les barbaquanes, com li fo vigares que fos fahedor. E taeren semblant als Francesos que s'apparellassen de la batalla, sils Francesos lals volien dar. E quant vench aquell ora mateix, a ora de vespres, huna companya de la ost dels Francesos, qui eren entro a cinch cents cavallers e entro a cinch milia homens de peu, vengueren tro al mur de la vila de Peralada per combatre e per assajar quina companya hi havia dedins, car bes pensaven los Francesos quel rey d'Arago fos aqui; e havien ordenat que lendema, de mati, assetiassen la vila tot en torn, e que y estiguessen tant tro que haguessen pres lo rey, ques cuydaven que y fos, e tots los altres. E quant lo comte de Pallars e cells qui eren dintre la vila de Peralada viren aquella companya que axi se era acostada al mur, guarniren se tuyt, cavallers e servents. Eren entro a cent cinquanta cavallers armats e be tres milia servents. E van obrir les portes de la vila, e donaren