Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/309

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


CAPITOL CLII

Com lo rey En Pere d'Arago ab sa cavaleria se exi de Castello e vengueren s'en a Girona.



Q

uant hagueren sopat, ordenaren llurs guaytes e llurs escoltes; e volien anar a dormir lo rey e els cavallers qui no eren aquella nit a la guayta. E quant foren anats dormir, hun missatger de la vila vench devant lo comte d'Ampuries e dix li:

 «Senyor, mon senyor sots natural, e no consentiria nenguna cosa contra vos, e majorment que ma fe ne pogues menys valer. E fas vos assaber per cert: que, si vos aturats aci tro a dema ora de tercia, quel rey e quants cavallers hic son, seran traits e llivrats als Francesos ab la vila ensemps. E en aço, senyor, nom menys-preets».
 Quant lo comte hac enteses les novelles, no ho tench a poch, e cuytosament vench s'en al rey d'Arago; e trobal ques volia ja colgar; e dix li les novelles que aquell hom li havia dites; e el rey estech torbat en si, e estech, que hanch nos volia despullar; mas trames per lo comte de Pallars e per tots los altres richs homens, e feu los se venir devant; e dix los quel comte de Ampuries li havia dit aço; e tuyt hagueren gran temor, car creyen que, quesque lo comte dixes, que ell volgues consentir en la traicio. E puix trameteren celadament per la vila, e trobaren quels homens estaven de vint en vint, de trenta en trenta, en parlament per les places e per los carrers de la vila.
 E quant lo rey e el comte e els altres cavallers higueren aço entes, tengueren ho a mal senyal; e tot secretament trameseren missatgers a les companyes dels cavallers e dels servents qui no eren de la vila: que, quant oyrien repicar los senys bon mati, fossen arreats, tuyt ab llurs armes, e tost dellivre vinguessen a aquella porta vers Torrella de Mon Griu. E ells ordenaren d'altra part, ab lo rey quels ho consella: