Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/310

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que, bon mati, sus en l'alba, ans que fos be de dia clar, faesen metre vers aquella part hon eren los Francesos; el comte faria exir los homens de la vila ab se; e el rey, ab sos cavallers e ab totes ses companyes, que s'ixquessen de la vila tost yvaç ab llurs armes; e que desemparassen la vila, e que tenguessen llur carrera.
 E quant aquest ordenament fo fet, estigueren tota la nit, el rey e els cavallers e l'altra companya, tots guarnits; e replegaren tota llur roba soptosament; e lendema mati, lo rey feu exir hun hom de sa casa deffora la vila, vers aquella part hon eren los Francesos, e dix li ques metes son elm.
 Feu ho axi com lo rey ho hac manat. E quant fo deffora, pres se a cridar a grans crits  «Via fora! cavallers e servents, que veus aci los Francesos!». E el rey feu mantinent repicar los senys, e mana que tuyt ixquessen al so.
 El comte de Ampuries cavalca en son cavall e ana per tota la vila, e feya exir de fora al so tots los homens de la vila estadans. E el rey e ses companyes guarniren d'altre part. E els homens de la vila, cells que y consentiren, ço es aquells que en la traicio eren consents, quant veren guarnir lo rey e los cavallers, hagueren gran goig, e meseren se primer; car cuydaven se quel rey ab ses companyes los seguissen apres, e puix quant serien de fora, quels lexassen al camp, e ells que s'en tornassen en la vila e quels trayssen als Francesos.
 E axi com tots los homens de la vila, o la major partida, foren exits al so, lo rey ab tots los cavallers e ab l'altra companya sua foren guarnits entretant; e ixqueren de fora llurs ostals, e anaren s'en tuyt ensemps a les portes vers aquella part hon s'en volien anar; mas trobaren les tancades. E lo rey feu trencar les cadenes mantinent e les barreres, e ixqueren de fora la vila ab gran res de cavallers. Els homens de la vila regiraren se; e com veren aço, tingueren se per escarnits; e tornaren s'en en la vila; e aturaren gran res de la companya del rey e adzembles carregades de roba. Mas lo comte de Ampuries era romas tot de tras, e lexas anar a ells ab huna gran maça que tenia al puny. E los homens de la vila vergonyaren lo, per ço com era llur senyor natural, e feren li tuyt loch, e lexaren mal llur grat ço que havien aturat. E axi lo comte, com viu que tota la companya del rey e les adzembles foren