Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/312

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


dit que tragues los fills del rey de Mallorques. Mas aquells s'en mena per força. Puix vench s'en al rey. E el rey trames aquells infants, aquells tres, a la ciutat de Barcelona; puix ell cavalca e vench s'en a la ciutat de Girona. E aqui ell atroba totes les osts de Catalunya que ell havia aqui fetes venir, com se partiren del coll de Panisars. E troba encara que los almugavers robaven ja lo call juhich de Girona, e los homens de la vila qui desemparaven ja llurs alberchs e que s'en anaven per pahor dels Francesos. E lo rey, com aço viu, fon molt despagat; e ab huna maça, ell punyi son caval; e cavalcant lexas anar als almugavers que barregaven lo call, e nafra ne molts, e feu ne penjar dos o tres; e axi romas aquell fet.

CAPITOL CLIII

En qual manera lo rey En Pere d'Arago feu establir la ciutat de Girona, e com la acomana a'n Ramon Folch.



Q

uant vench lendema mati, lo rey apella de cascuna ost quatre promens que vinguessen parlar ab ell. E quant foren venguts d'avant ell, dix los axi:

 «Barons, no es temps que longues paraules vos deia fer, jat sia quel fet ho demana. Ja veets com son entrats los Francesos en Catalunya, sens mal nengu que no han pres al passar, per la raho de la traycio que han feyta a mi e a vosaltres alguns homens de Castello de Ampuries. Mas be he fe en Deu, que no vol que falsia ne traicio vingua a bona fi, que a la llonga nos havrem victoria de nostres enemichs. E no us cuydets que, per ço com yo he desemparats e fets desemparar molts llochs d'Ampurla, que y haja res feyt per flaquea de cor; que no u he. Mas axi ho he atrobat de consell ab mi en leix e ab mos richs-homens. Que mes val que nos hajam desemparats los lochs e els castells; que per força los nos porien tolre los Francesos. Que si y haguessem mes stabliments, perderem la vianda els homens que y meterem; e ara no y podem perdre sino los logars. Si tots los Francesos son en la terra nons ha que fer; e si nos los ne podiem may gitar ab honrament, nons