Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/313

seria tan gran proffit; per tal com si ells estan longament aqui, despendran tota quanta vianda han ajustada. Axi havran s'en a tornar, que no havran res acabat. E no havem reguart que ja hi puxen tornar altra vegada de aquests tres anys, car no porien haver compliment de vianda; e llavors, qui morts qui vius. E majorment, com yo us he dit altra vegada, que no creats que tornen tots vius en França cells que hic son exits o passats; car los huns per malalties, los altres per mescles, los altres per guerra plana, ab valença de Deu, cuydarem en guisa aminuar lurs osts, que, ans de dos mesos, si tant hi aturen, sins ho acordam ne podent replegar nostres osts o gens, los porem donar batalla, e exir en camp a dia sabut. Per que, es enteniment meu, que yo no tingua aci sino homens d'armes sabuts a cavall e a peu, e vosaltres tuyt que us en tornets, de part de Deu. Mas per tal com yo no he be apparellat de tenir aci aquells homens que y havria mester, es obs que vosaltres me façats socors de homens sabuts; e si no atrobats los homens qui romanre hic vullen, donats me huna cantitat sabuda cascuns, que sia competent o soficient de donar a vos e a mi de pendre, e yo trobar los he. E de aquest servey no m'en digats de no, que menys de vosaltres no poria deffendre la terra. E sapiats que, si yo hagues ab que pogues fer aço sens vostra ajuda, sols no u demanara a vosaltres; mas no u he, sapiats per cert».
Quant lo rey hac parlat, hagueren los promens de la ost llurs acorts ab si, e veheren que en negun tall nos podien scusar bonament de aquest fet, tan gran obs hi era, e tant benignament los ho havia demanat lo rey. E responeren li axi al rey: Que be veyen lo seu treball, e reconexien l'estament de la terra de Catalunya, e que tot hom devia fer son efforç de ajudar al senyor rey en aytal cas; mas la pobrea e la fretura era tan gran en Catalunya que no u podien fer en manera que devrien; per que, pregaven al senyor rey que hagues en aço son esguart, e ells farien li aytant acorriment com porien, mas no aytant com volrien.
E axi com los promens de les osts hagueren aço parlat ab lo rey, lo rey fo ben llur pagat. E ans que partissen de aqui avengueren se ab ell cascuns de certa cantitat de diners que li donaren, segons lo poder de cascun llogar. E lendema mati