partiren les osts de les ciutats e dels llochs e de les viles de Catalunya, e vingueren s'en cascuns a llurs ostals. E el rey romas en Gerona ab sos cavallers e ab sos richs-homens e ab alguns servents que y romangueren, ço es assaber almugavers e adalits e altres servents de frontera. E aqui hac son consell e son acort, e ja que faria de la ciutat de Gerona, si la derenclirien o si la establirien. Quant a acort e consell que farien de la ciutat? digueren: que bo seria que s'establis, si trobava lo rey qui hi volgues romanir.
E ab tant, quant tuyt hagueren dit llur enteniment e parlat, e foren scusats al rey de aturar en establiment de Gerona, levas En Ramon Folch, vescomte de Cardona, e dix al rey:
«Yo son castella de Gerona; e per dret e per usansa de Catalunya nom puch scusar, ne he en voluntat que faça. E romandre, si us volets, en Gerona. E llivrats me aquells cavallers e aquella companya que mester hi sia, ab prou vianda; que o tuyt perdrem lo cors, o sens vostra sabuda e sens vostra voluntat nos no lexarem aytal força com es la ciutat de Gerona, si donchs per defalliment de vianda no ho feyem. E maravell m'ho molt, senyor, com negun n'havets amprat de romanir aci, sino a mi que u deig fer per les rahons d'amunt dites».
E quant aço hac dit En Ramon Folch, respos li lo rey en axi:
«Sapiats, En Ramon Folch, per cert, que yo us ho agraeix molt les paraules que dites havets; e profert de paraula ho farets de feyt. Mas yo no volria amprar vos, que sots hu dels millors homens de ma terra. -Senyor, dix En Ramon Folch, yo us fas gracies de aço que vos deyts e de la planyença quem fets; mas si yo son aytal com vos deyts, mester es que mostrem los meus fets. Per que us dich sus aci: que si volets establir la ciutat de Girona, que no y romandra negu, sino yo que son castella de aquest lloch. -Ara donchs, ço dix lo rey, yo us llivrare huytanta cavallers ab servents e ab llurs armes de cos de cavall; e seran los servents dos milia e cinch cents, bons e triats; entrels quals havra sicents ballesters ab ses bones ballestes. E lexar vos he prou vianda d'aci a la festa de Nadal. E si tro llavors podets tenir la ciutat, ja despuix no he reguart que la perdam. -Senyor, ço dix En Ramon Folch, grans merces com m'ho havets atorgat. E yo, si a Deu plau, fer ho he en
