Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/315

tal manera que yo e mon linatge de Cardona seran tots temps en bona nomenadade aquest fet».
E lo rey encontinent feu fer manament en Gerona: que tot hom que fo estadant en la ciutat, clergue o lech, o crestia o juheu, que dins tres jorns hagues procurat que pogues exir d'allen; e que no y romangues nengu, sino cells quel rey hi metria en establiment.
E quant los homens de la vila hagueren oida la crida, sabels fort bo, car havien gran reguart dels Francesos, que poca havia que s'en foren tuyt anats, si gosassen. E mantinent aparellas cascu al mils que poch, e ixqueren se tuyt de la ciutat. E el rey feu ajustar tota quanta vianda poch atrobar de la terra de Barcelona en lla, e mes la en Gerona; e mes hi, moltons salats e porchs vius, e gallines per els malalts, e tota res que poch atrobar que les bo a stabliment; e llivra per companyons a En Ramon Folch, En Guillem de Castell-Auli, En Guillem de Anglesola, e alguns altres richs homens; e feu li compliment als huytanta cavallers que li havia promesos de livrar; e encara de mes, a llivrar li trenta ballesters a cavall. En axi que, entre tots, eren cent homens a cavall ab llurs armes. E llivra li d'altra part dos milia e cinch cents servents bons e triats e de bon tall, ab llurs armes, entre llancers e ballesters. Entrels quals ni havia sicents qui eren ballesters serrayns del regne de Valencia, e aportaven tots ballestes de dos peus.
Quant aço hac fet lo rey, partis de Girona ab tota sa cavalleria. E En Ramon Folch, vescomte de Cardona, romas en Girona en stabliment ab la companya d'amunt dita. E tantost feu barreres e barbacanes de fusta per los murs e per carreres de la ciutat, e feu descobrir aquelles que eren defora lo mur vell a totes parts; e meteren la fusta dins la ciutat.
E devets saber que la ciutat de Girona es posada en hun recost qui es riba de huna aygua, e ha nom Teher; e es murada en gir de bon mur e forts, que es be antich; e sus alt, al cap de la ciutat vers levant, es la sgleya de Santa-Maria qui es la seu major. E als llats de la sgleya, vers mig jorn, es lo palau del bisbe. E d'amunt sobre tot, al pus alt loch de la ciutat, a man dreta del palau del bisbe, ha huna torre qui es molt bella e fort e alta, de gros mur, de pedra e de calç, E ha nom