Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/317

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


CAPITOL CLIV

Com les galeres del rey de França vengueren a Blanes qui es a quatre legues prop de Barcelona, e com los Francesos prengueren lo castel de Lerz.



D

iu lo comte que, quant los Francesos hagueren a llur volentat la vila de Castello de Ampuries, que mantinent, segons que d'amunt es dit, sens tota deffencio, anaren per tot Ampurla que hom nols ho veda en res, llevades les forces d'amunt dites. E de aquelles si hagueren algunes, axi com la força de Sent Salvador qui es sobre lo monestir de Sent Pere de Roses, per tal com aquella força no era be establida de vianda; e axi aquells qui dins eren reteren se a bona merce al rey de França e al cardinal. E quant los Francesos hagueren aquesta força presa, hagueren gran alegria; e no fo maravella. E mantinent lo rey de França feu manament que les galeres e la sua armada anassen per tota la ribera tro sus a la ciutat de Barcelona, e que s'emparassen dels ports e de les viles riba mar; e si atrobaven en negun lloch defencio, que occisen tots quants homens hi trobarien, e que prenguessen los llochs per força.

 Quant los almirals del rey de França hagueren oit lo manament, anaren s'en per tota la ribera, aytant com es lo castell de Cop lliure, entro a Blanes que es prop de Barcelona huyt legues, e hanch no trobaren nengu qui res los defeses; car los huns llochs trobaven desemparats, que no y estava nengu, los altres se retien a ells mantinent quels veyen; e axi nols calia sino pendre. E puix quant hagueren la riba de tota la mar a llur guisa, huna partida de aquella armada romas al port de Roses, e l'altra anava tot dia a Narbona e en Prohença aportar vianda, e descarregaven a Roses.
 E el rey de França e el cardenal trameseren missatgers per tots los logars de la terra, ques retessen a ells, levats los castells dessus nomenats. Mas mantinent que foren retuts, fogiren tots per les muntanyes, levat cells d'Ampurla. E puix lo