rey de França hac de consell que combates lo castell de Lerz, per ço car ell havia entes que no era be establit de vianda. E trames hi huyt milia cavallers, e be cinquanta milla homens de peu. E combateren lo castell tan regeament que, entre dia e nit hi donaren quatorze batalles, en les quals moriien tants de Francesos a cavall e a peu que tots valls eren plens e arasats de homens morts, si quels homens de peu se podien acostar als murs del castell. E quant cells de llains veren que nos podien mes tenir, que totes les armes havien perdudes, e tuyt que eren llasos per raho de tantes batalles que havien fetes, a una ma reteren se, sauls lurs cossos e llurs armes, al rey de França.
Axi los Francesos hagueren aquell castell. E vench s'en alli lo rey de França ab lo cardenal e ab totts ses osts, per tal com aquell lloch era lo primer que havien pres en Catalunya los Francesos combatent per força.
Com lo cardenal mes en possesio de la terra de Catalunya a Carlot, fill del rey de França.
o cardinal feu alli coronar a Carlot, fill del rey de França e mes lo en possesio de tota la terra; e aqui faeren grand festa per dos jorns. E Carlot parti tota la terra de Catalunya, de paraula, a sos barons e a sos cavallers, e posa son senescal en la terra. En apres lo rey de França hac son acord ab sos cavallers e ab lo cardenal. E hagut consell, entengueren del rey de Arago, que havia stablida la ciutat de Girona, e que y era lo vescomte de Cardona e molt bon cavaller e servent de Catalunya. E hagueren ne gran goig, com jals tenien per llurs, e nos pensaven que hom los pogues sperar.
