colp per mig los pits, que no li valgueren cuyraces, ni buch, ne negun guarniment que portas; que be li'n passa de tras miga brassa; si que la senyera caech en terra. E els cavallers del rey d'Arago, qui veren la senyera del Francesos caure, hagueren gran goig e tengueren llur fet guanyat. Mas los Francesos alçaren mantinent tres senyers, axi com a homens quis tenien per morts e no guardaven nulla res, mas ques deffensassen maravellosament. E cridaren a grans crits: «Mont Joya! Mont Joya! Bons xivallers avant!». E entrels altres vench hun Navares qui era ab los cavallers francesos e vestia hun esberc de ferre ab son cap mall e ab una cervellera en son cap. E vius quel rey d'Arago les feya gran mal de ses mans; e acostas a ell, e trames li huna escona muntera que aportava en la ma; e dona li tal colp en l'arço de la sella devant que de l'altra li'n passa be hun dit. E no plach a Deu que li fes negun dan ne mal; car be sapiats que, si dos dits fos venguda pus alta la esquona, e lo rey que no era ben guarnit, de part a part lo haguera tot passat sens tot si. E lo rey pres la escona ab la ma, e tira la tant fort que dos troços feu del ferre, si quen lo arço ne romas be tres dits. E de aço fa testimoni cell qui aço recomta en aquest libre, qui vehe la sella del rey e el ferre que y era romas. E pux lo rey puny son cavall dels esperons e acostas poderosament vers aquell qui la escona li havia tramesa. E dona li tal colp de la massa de coure sus al cap, que sempre lo abate a terra mig mort per lo coll del cavall. E el rey, que viu lo cavaller aquell qui era caygut e no era mort encara, ne ell no portava llança ab quel feris, apella hun servent, per nom Guillem Scriva, de que us havem ja parlat, e cavalcava sobre huna egua a la gineta; e el rey dix li, que devallas e quel occis aquel cavaller. E lo servent devalla mantinent, e mes tot son coltell per la paltrina del cavaller qui jaya en terra; si que mantinent mori. Mas al encorbar ques feu a fer aquell colp, altre cavaller frances li fo vengut de la part d'amunt, e trames li hun bordo que aportava, e feri lo per les lonzes, si quel servent romas mort al camp. El rey, qui viu aço, acostas al cavaller qui havia mort lo servent, e volch li donar de la massa al cap; mas nol estevench; e feri al cap del cavall, e dona li tal colp entre les orelles ab dues que el cavall e lo cavaller caygueren en terra
