Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/341

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tantost. Si quel cavaller hanch no pogue pujar en sella, mas que mori a pochs dies com la batalla fou finida. E aquell cavaller era molt honrat home de gran poder, e appelaval ho senyor de Claramunt.
 E puix la batalla s'enforti regeament; mas los cavallers del rey d'Arago per veritat havien gran reguart que no y hagues gran aguayt, o per astre o per desastre llur, desbarataren se los demes de aquells; axi que, com vench al estret mercat, nos atroba ab lo rey al camp ne eren romasos ab ell pus de vint e dos cavallers, entrels quals era don Pedro, son germa, e En Berenger d'Entença, e En Simon de Moncada, fill del senescal de Catalunya, e hanch no y hac mes richs homens de aquests. Mas lo rey, ab aquests richs homens e ab los altres qui eren ab ell romasos, ho menaren tan be que hanch Rotla nos mena mils en fet d'armes. Si que nols romas llança ne espasa sancera. E puix, quant la batalla hac durat huna peça, los Francesos havien gran reguart que no y hagues aguayt de cavallers del rey de Arago; e el rey d'Arago atressi havia reguart que no y hagues aguayt de cavallers francesos. E axi cascuns se estremaren del lloch hon la batalla era estada a hun depart, los huns de ça, los altres de lla. E lo rey cavalca en son cavall, e acostas lla hon jahien los cavallers morts al camp, per reconexer qui eren aquells que havien perduts de sa companya. E troba que havien perduts dels seus homens tretze a cavall, entre homens de vila e cavallers; e dels Francesos, que jahien al camp, qui morts, qui naffrats, vint e dos, entrels quals jahien morts quatre richs homens, que preaven mes que la noble que havien; e era major dan com eren morts, que si y hagues morts cinch cents cavallers d'altres.
 E quant lo rey hac conegut los seus que jahien al camp, entrels altres viu jaure hun burges de Barcelona qui era seu e de sa casa, per nom En Romiço Durfort, lo qual lo rey lo amava molt, per ço com era gran familiar seu en ses privadences. E el rey veu lo que jahia sots l'escut, e encara no era be mort, ans vixquera si hom lo pogues be llevar. E lo rey tocal ab lo cap de la massa en l'escut, e veu ques mena e estes se hun petit. E lo rey qui aço viu hac ne gran pietat, e volch devallar a ell, e quel s'en pujas al coll del cavall. E axi com ell volch devallar, crida hun cavaller a grans veus:  «No devallets,