Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/354

 Ab tant les galeres del rey d'Arago van tocar les trompes e los tabals, e cridaren a grans crits:  «Arago! Arago!». E els de les galeres del rey de França qui u oyren, cridaren atressi:  «Arago! Arago!» per tal que nols poguessen conexer, ne quals eren hunes galeres, ne quals eren les altres. Els Cecilians que u oyren cridaren:  «Cecilia! Cecilia!». E els Prohençals qui eren en les galeres del rey de França cridaren atressi:  «Cecilia! Cecilia!» axi que, quant foren tots mesclats, no podien bonament conexer quals eren del rey d'Arago ne quals eren del rey de França. E En Roger qui veu aço feu encendre en les galeres qui eren del rey de Arago hun faro en la popa de cascuna galera. E els Prohençals qui eren en les galeres del rey de França feren atressi. E En Roger de Lluria qui viu que no y podien pendre altre consell:  «Via! ço dix ell, puix axi es, guart se cascu com mils puxa que no faça mal als seus; e via a ells, en nom de Deus!».
 Ab tant ana ell ferir ab la sua galera; e feri de tal virtut com la proha en lo llats de huna galera de Prohençals, quel primer colp se vuyda d'armes tota la banda de aquella, tal llats li feu pendre; axi que no y romas de aquella part, sobre sallent, ne ballester, ne galiot, levat cinch o sis, que tots ne anaren en la mar. E totes les altres galeres atressi, quant En Roger hac ferit, feriren poderosament e mesclaren se totes. E nols calia sino ferir e tallar; car, tant eren espaordits los Prohençals que eren en les galeres del rey de França, que nols deya lo cor de deffendre; mas los huns se gitaven en mar, los altres cayen de ça e de lla tots nafrats e morts.
 E quant aquesta mescla hac durat huna peça, dotze galeres de aquelles vint e cinch, totes desarmades de homens, al mils que pogueren bateren de rems e amblaren se de la batalla, axi que, per raho de la nit, nols poch hom veure; e tengueren llur via; e fogiren se, que hanch no gosaren aturar del port de Aygues Mortes en ça. E les tretze galeres que romangueren de les vint e cinch foren preses e aturades, ab los homens que y eren e ab llurs almiralls e honrats homens que y havia.
 E mantinent En Roger de Lluria, qui veu e conech que dotze galeres s'eren amblades de la batalla, volch les seguir de pres; mas puix hac de consell que no u fes, per tal com era nit, ne aytant poch les pogueren trobar; e axi romas, que nols