Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/355

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


segui. Mas aytantost reconech los homens que tenia presos en les galeres, e tria ne a huna part cinquanta dels millors que y eren, almiralls e cavallers e homens de gran rehemcio, e posals a part; e puix tria los homens nafrats a altra part, qui eren be cinch cents xixanta; e no y troba pus homens en totes aquelles tretze galeres, car tots eren morts los altres, que be atrobaven que havien morts e perduts en aquella batalla de cinch milia o pus dels Prohençals e dels Francesos. E puix aytantost En Roger de Lluria feu mudar tot l'arnes e la roba de les galeres sues en aquelles tretze que havia preses, e arma les, per tal com eren pus noves e pus sanceres que les sues; e puix trames aquelles desarmades a la ciutat de Barcelona. E vengueren aqui ab gran goig e ab gran alegria. Mas quant foren apres de Barcelona, al sorgider de les naus, al cap de la plaja, llevas gran vent e gran fortuna en mar, axi que per hun poch nos perderen aquelles tretze galeres e tots cells qui les amenaven. E hanch no gosaren sorgir en la platja, sino tres o quatre que si aturaren; mas les hunes sorgiren al cap de Llobregat, e les altres al port de Salou; mas foren totes salves, a la merce de Deu, que hanch mal no prengueren. El rey d'Arago qui era llavors en la ciutat de Barcelona, e tots los de la ciutat, quant saberen les novelles, hagueren molt gran goig; e no fo maravella. E al bon mati feu pendre aquells trecents homens naffrats que havia presos en les galeres, e traguels en terra, e feu los infilar en huna corda, e puix ligals a huna popa de huna galera, e feu los rastrar dins en mar a vista de tot hom que veure u volgues. E moriren tots aqui. E puix pres tots aquells docents xixanta homens que romanien que no eren naffrats; e feu los traure a tots los ulls, e enfilals en huna corda; e hac hun hom de aquells en leix, a qui no trasch sino la hun ull, per tal que menas los altres. E tots enfilats la hu devant l'altre, trames los per presentalles al rey de França; e los cinquanta que romanien, tench los per prisoners, per tal com eren bons homens e honrats. E aquells docents xixanta que eren tots cechs vengueren al rey de França e presentaren se a ell. E quant lo rey de França e el cardenaal los veren e hagueren entes que tota llur armada era desbaratada, per hun poch no perderen lo seny. E el rey de França donas tant de mal saber que sempre fon malalt, e hanch pus nos lleva tro que fo mort, segons que avant oyrets.