Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/369

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


e que ell anar no podia personalment a Mallorques, mana a son fill major N'Amfos que anas lla, ab aquella companya que ell proposava de menar si ell personalment hi anas. E dix li sa volentat e son cor; e ensenyal, e adoctrinal com se degues captenir en aquell viatge.
 E tot aço feya lo rey d'Arago, no gens per mala volentat que hagues a'n Jaume son frare; car de tot perdonava a ell e a tot hom que mal volgues, segons que deius e oyrets; mas aço feya, per tal que trobas carrera e via com se pogues adobar e avenir ab la sgleya de Roma e ab los altres princeps seglars, e que son principat ne fos tota ora millor, quant tingues ell d'ell altruy darere si; jatsia que, aquest fet que ell manava fer, de anar e de pendre la ylla de Mallorques, pogues a dret e sens peccat fer, per tal com En Jaume son frare li havia trencades les covinences que eren entre ab duys, de les quals, si be us membra, vos havem ja parlat, e s'era menat contra ell no degudament, segons que pogues oyr en aço, segons que d'amunt vos havem recomtat.
 Quant lo rey d'Arago hac fet aquest manament a son fill N'Amfos, N'Amfos se apparella de anar. El rey d'altra part membra li de Deu; e volch se avenir ab ell, segons son poder e en aço que li era tengut. E mantinent feu se venir devant l'arquebisbe de Tarragona e el bisbe de Valencia e el bisbe de Osca, qui eren aqui, e gran res d'altres prelats e barons e cavallers seus; e dix los: com ell era passat en Cecilia, no gens per desonor ne en perjudici de la sgleya de Roma; ans cuydava aço fer a son dret; e el apostol com havia enantat contra ell e sa terra molt cruament e sens colpa en que no era, ell ne sa terra; empero, per ço com scrit es,  «que la sentencia de son pastor justa deu esser servada», per ço ell havia servat tota via la sentencia del vet que contra ell havia gitada l'apostoli; don demanava molt homilment axi com podia, que de aquella sentencia fos absolt per lo arquebisbe de Tarragona, qui ab ell era aqui; e ell era apparellat en son poder, de jurar manament de sgleya, e de fer tot ço que fos dret ne raho en aquell fet, e de scusar si personalment quant pogues, e per missatgers solament que y trametria al apostoli sobre aquest fet que mal no meria.
 E quant lo rey hac dites aquestes paraules, no y hac nengu