Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/42

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Spanya atendaren se a huna legua prop la ost dels Serrayns e stabliren lurs batalles en aquesta manera, que cascu dels tres reys volien haver la davantera; mas acordaren se entre ells que, per honrament, car los Serrayns eren venguts en la terra del rey de Castella, e com la batalla se feya en sa terra, fon ordenat que ell hagues la davantera, e lo rey de Navarra la segona schala, e lo rey d'Arago En Pere fos en la reguarda ab la cavalleria de Catalunya e de Arago.
 E de aço fo molt agreujat lo rey de Arago En Pere, com no hac la davantera. E lendema devia esser la batalla, quels Serrayns eren aparellats de combatre aquell jorn ab los crestians; que volien se cuytar, per tal que, abans que fossen creguts de gents e de socos, los haguessen vencuts e desbaratats. Mas a Deu no plach.
 Quant lo rey d'Arago En Pere viu quel covenia esser en la reguarda, pensas en si mateix com ho poria fer que hagues la davantera e que no hagues la reguarda. E feu se venir hun honrat cavaller de Arago, e dix li tot lo que havia en cor de fer.

 «Vos, dix lo rey, darets civada ab jorn als vostres cavalls, e farets armar trecents cavallers e docents ballesters a cavall, e yo llivrarvos he bons adalils que saben be la terra els passos. Cavalcarets tant tota la nit tro siats pro de les tendes de Miramoli que sta en la reguarda, e aqui metets vos en aguayt, en tal manera que la ost dels Serrayns no us vegen. E quant vendra dema, que ab dos les osts seran mesclades e ajustades, e la nostra davantera ferra en la ost dels Serrayns, yo us fare hun senyal en aquell puig, e vos altres sempre exits del aguayt ab vostres senyeres esteses, e anats ferir en la reguarda molt ardidament. Els Serrayns pensar s'an que nos hagam esvaida la lur ost e que siam passats ultra tro a la reguarda; e desbaratar s'an, e fugiran. Mas guardat vos que de aquest fet no parlets ab null hom vivent, tro que siats en lo aguayt».
 Tot axi com lo rey ho hac manat, si fo fet. Lo cavaller s'en ana a sa tenda, e feu manament a cavallers triats, que lo rey li havia dit que donassen ab jorn civada a lurs cavalls, e que s'aparellassen e se armassen. Quant los cavalls hagueren menjada la civada, los scuders armaren los cavalls els ensellaren; els cavallers els ballesters foren armats e aparellats. Muntaren